L'estelada del Júpiter

Enmig de l'absurda polèmica sobre l'este­lada en la final d'avui algú va plan­te­jar la idea que fos el club el que decidís que els juga­dors por­ta­ren l'este­lada a la samar­reta. Amb un altre pre­si­dent pot­ser hau­ria estat una reacció fac­ti­ble però no amb la direc­tiva actual, que ni tan sols es va atre­vir a com­por­tar-se amb la dig­ni­tat que van demos­trar el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, l'alcal­dessa de Bar­ce­lona… i la mateixa alcal­dessa de Madrid!

Si ho hagués fet, però hi ha un pre­ce­dent ben il·lus­tre: el Júpiter. El Club Espor­tiu Júpiter de Bar­ce­lona és un dels equips històrics del fut­bol català, espe­ci­al­ment impor­tant als anys vint i trenta del segle pas­sat. La seua defensa de la cata­la­ni­tat era explícita, tant que el seu escut incor­po­rava les qua­tre bar­res i l'estel blau. Cosa que li va valer la pro­hi­bició de por­tar-lo durant dues dic­ta­du­res.

L'any 1924 l'escut va ser pro­hi­bit perquè era “una clara dis­si­mu­lació de la ban­dera sepa­ra­tista”. El 25 de setem­bre de 1931 el pre­si­dent Macià en per­sona va retor­nar al Júpiter el seu escut ori­gi­nal, en un par­tit en què el Júpiter s'enfron­tava al Pala­fru­gell.

Abans, però, havia pas­sat un altre inci­dent que és part impor­tant també de la història del Barça i del país. El 14 de juny de 1925 el Júpiter va jugar aquell famós par­tit con­tra el Barça en què el públic va escri­das­sar l'himne espa­nyol, cosa que va pro­vo­car el tan­ca­ment del camp de les Corts.

Amb el fran­quisme la per­se­cució con­tra el club encara va ser pit­jor. No només se li va pro­hi­bir una altra vegada aquest escut, sinó que li van pro­hi­bir el nom i el van obli­gar durant anys a dir-se CD Hércu­les de Bar­ce­lona. El nom ori­gi­nal va ser res­tau­rat al cap de poc temps però no l'escut, que va haver d'espe­rar fins a l'any 1990 per tor­nar a ser ofi­cial. Des d'ales­ho­res i fins avui el Júpiter ha tor­nat a por­tar la “clara dis­si­mu­lació de la ban­dera sepa­ra­tista” a la samar­reta.