Ja s'ha acabat el curs futbolístic i de quina manera, amb un gloriós i podríem dir majestuós final de copa. Hem aconseguit el doblet i ens ho hem merescut, perquè hem demostrat que som un equip amb orgull i que en els moments difícils hem tret màgia en forma d'esperit de lluita i ganes de guanyar. Sí, ha sigut un bon any, fins i tot sense la lliga de campions. Dit això, em sembla que tot el mèrit li he de donar als jugadors, l'equip tècnic i l'afició, perquè entre tots ho hem fet possible una vegada més. Però em sembla que tornaré a ser la veu crítica en aquests moments de joia i alegria. No tot ha estat tan ben fet o ha sigut tan bonic, i no em refereixo als jugadors. He de dir que, sota el meu parer, la gestió del club no ha estat encertada en moltes coses que són importants o com a mínim interessen la massa social que estima el Barça. He tingut la sensació que moltes decisions es prenen per sortir del pas o per necessitat de dir coses o intentar dirigir l'atenció cap a un altre tema que ens ajudi a tapar o desviar l'interès d'alguna cosa que no ens acaba d'agradar o que podria portar-nos a haver de donar certes i incòmodes explicacions. Potser els títols ho podran tapar, però com a mínim algú ho havia de deixar per escrit.

Posem exemples que, a pesar de semblar poca cosa per separat, junts fan un bon grapat de males decisions o equivocacions. Entenc que qui s'equivoca és qui ho intenta, i això té cert mèrit, però no és excusa per fer tantes, diguem, imprudències en forma de decisions. Els fitxatges d'Arda i Aleix Vidal l'estiu passat durant les eleccions a la presidència del Barça i que van ser utilitzats com a eina electoral. Aquests dos jugadors sembla que no compten gaire per a l'entrenador, i en el cas d'Arda ens va costar uns diners importants. Sí, pot ser que un jugador no s'adapti, però em refereixo més a l'estil de fer les coses i al veritable motiu d'aquest fitxatge. No ens oblidem de la renovació d'Alves, que va fer ballar l'actual junta i fins i tot la va menysprear. Resultat, Alves va renovar i amb una xifra important perquè no teníem recanvi de garantia. També podríem parlar de Douglas i del tema Sandro, a qui ara resulta que no vam renovar perquè no hi comptàvem i li volíem donar una bona sortida. A veure, parlem clar i diguem que entre totes les nòmines que té el Barça per controlar els contractes dels jugadors, ningú sap fer servir un Excel o l'alarma del mòbil perquè els avisi que si no renova se n'anirà lliure i no cobrarem res. També podríem posar exemples fora del terreny de joc. Per exemple, el ridícul del famós partit a Qatar a final de temporada que va anunciar el president amb molt entusiasme i que no es jugarà. Suposo que a Qatar no els deu haver agradat gaire, i potser és un problema per a la possible renovació del contracte de patrocini. Podríem parlar de la rua que no s'havia de fer i que finalment es va fer (encara sort) i de la festa d'ahir, amb què havien d'omplir l'estadi, tot i que no va ser així. Però, què esperaven? A les 22 h, sense Messi ni Suárez i un dilluns. Sóc conscient que potser això que he escrit no agradarà o semblarà poc important, però és bo reconèixer o parlar de les febleses per tal que no es repeteixin. Acabo dient que sí que he de felicitar el club per la gestió amb Nike, encara que amb una samarreta com la del Barça potser no era tan complicat millorar aquest contracte.