No, no se'n sor­ti­ran pas aquells que vul­guin pre­sen­tar com un rela­tiu fracàs la tem­po­rada del Barça. N'hi ha, no en dub­tin. Són aquells que par­len de la lliga de Zidane o que foca­lit­zen en les aju­des arbi­trals els títols blau­grana. Si s'ana­lit­zen bé tots els par­tits de la tem­po­rada, queda per­fec­ta­ment clar que el Barça ha estat el gran per­ju­di­cat en mol­tes deci­si­ons arbi­trals. En la lliga i en la Cham­pi­ons. Però ha gua­nyat qua­tre títols, el dar­rer de manera èpica i jugant una hora amb un home menys. Pot­ser la cele­bració dels títols que es va fer dilluns a la nit, amb l'absència de juga­dors impor­tants i la presència a la gespa de molts fills dels juga­dors, va con­tri­buir a una cele­bració poc eufòrica, tran­quil·la, o més tran­quil·la que la d'altres vega­des. Pot­ser també és que aquest equip ha gua­nyat tants títols, que els sap valo­rar sense tanta estridència. Hi havia, fins fa poques set­ma­nes, l'ambició de repe­tir el tri­plet –lliga, copa i Cham­pi­ons– i de ser el pri­mer equip a acon­se­guir-ne dos de seguits. L'eli­mi­nació de la Cham­pi­ons va ser dolo­rosa i va coin­ci­dir amb una sèrie de der­ro­tes que van com­pli­car el títol de lliga. Però es va superar l'eli­mi­nació i l'equip no va fallar. El resul­tat és el setè doblet de la història del club. Poca broma. Estem par­lant del club del món amb més títols, i això es deu a la història d'èxit que va començar amb Cruyff a la ban­queta del Barça. El resum dels dar­rers vint-i-cinc anys és el resum d'un èxit inqüesti­o­na­ble.

Aca­bada la tem­po­rada, serà el moment de les altes i de les bai­xes. Ja se n'ha par­lat molt i, com gai­rebé sem­pre, sense gaire fona­ment en alguns casos, però ara arriba l'hora de la veri­tat, l'hora de pren­dre grans deci­si­ons. Sens dubte, el club i Luis Enri­que ja tenen per­fi­lat el que volen fer, però ara és el moment de les con­cre­ci­ons. Cal pen­sar que altres grans clubs euro­peus estan en la mateixa situ­ació i que tots van a pes­car a les matei­xes aigües. Ben aviat podrem opi­nar de les altes i de les bai­xes, que aquesta vegada sem­blen més can­ta­des que mai. Aquesta és una part de la tem­po­rada en què el pro­ta­go­nisme deixa d'estar a la gespa i es tras­llada als des­pat­xos. Allà és, doncs, on es comen­cen a for­jar els títols que han d'arri­bar. Esco­llir bé quins són els juga­dors pres­cin­di­bles, millo­rar el que se'n diu el fons d'armari, i fit­xar el neces­sari per millo­rar un equip que és molt com­pli­cat de millo­rar.

I aquesta serà la base dels èxits futurs. Hi ha juga­dors que sem­bla clar que dei­xa­ran el club. D'altres que pot­ser ho faran per falta d'opor­tu­ni­tats. Però el que cal és fit­xar bé. Si una con­clusió es pot treure d'aquesta tem­po­rada és que hi ha hagut tretze juga­dors que han aguan­tat el pes de l'equip, per decisió de Luis Enri­que. Han acu­mu­lat molts minuts i pot­ser en aquesta manca de des­cans cal­dria bus­car els motius de per què hi va haver aque­lla bai­xada d'inten­si­tat tan acu­sada en el tram final de la tem­po­rada. Hi ha un gran equip. Man­te­nir la por­te­ria ben coberta ja és impor­tant. Però cal fit­xar per millo­rar deter­mi­na­des posi­ci­ons. No es tro­ben juga­dors com Messi, Ney­mar i Suárez amb faci­li­tat, però si aquest equip vol con­ti­nuar gua­nyant ara és el moment de tenir el cap clar i de pren­dre les deci­si­ons opor­tu­nes.