Com a fills modèlics de l'ESO, seguim la tribu per por de trobar-nos sols i haver de pensar per nosaltres mateixos. Així doncs, un dia vam erigir Guardiola com a referent intel·lectual per l'evidència del “ben d'hora ben d'hora”, mentre diem que Bruce és una màquina perquè crida en català durant els seus concerts maratonians i Puigdemont cau bé com l'amic gironí que del fer en diu cardar. Fins aquí tot correcte, perquè aquestes decisions de la manada són emocionals i folklòriques, però quan el grup decideix enaltir el cholismo com a opció futbolística, llavors ja ens hem de preocupar, i més tenint en compte que el Barça ha donat una lliçó de com sobreviure amb les mateixes armes sense prendre el rol de perdonavides de barriada.

No ens enganyem, confonem reconèixer els mèrits increïbles de l'Atlético i la lluentor tàctica del seu entrenador, amb aprovar tics innobles que també formen part de la secta de Simeone. Així doncs, no és legítim llançar pilotes al camp, escalfar els àrbitres des de la sala de premsa per decisions encertades, anar de votant de Podem quan tens un pressupost de més de 240 milions d'euros, confondre la violència amb la contundència, i tot això fer-ho amb el posat de falsa elegància del mafiós del poble. Uns vicis permesos per la premsa ibèrica perquè Julen Guerrero no era Raúl, i perquè ha tingut el mèrit de donar interès a una lliga en què hi havia els dos multimilionaris i la resta. Per això l'exhibició de coratge del Barça al temple on la fi justifica els mitjans és una bufetada als periodistes que riuen les gràcies a un equip que no necessita el dark side per ser justos mereixedors de la Champions. Aquesta mateixa premsa que fa bacanals amb una foto del líder penjada a la redacció i que voldria veure Simeone liderant el Ministeri de Defensa, serà la mateixa que atonyinarà Mourinho si un dia el Manchester ha de passar per Madrid entre setmana. En definitiva, ja ho deia Gil de Biedma amb la seva lucidesa sanguinària: “Ten cuidado. / Porque estamos en España. / Porque son uno y lo mismo / los memos de tus amantes, / el bestia de tu marido.”