Fa ràbia, però és així. La final d'aquest vespre de la lliga de campions entre el Real Madrid i l'Atlético de Madrid a l'estadi de San Siro arranarà les ungles a més d'un culer i durà més d'un amant del bon futbol a l'ampit de l'esquizofrènia. Per bon joc, el Barça hi hauria de ser, però enguany la cabalística profana se li ha girat en contra. Comptat i debatut, a hores d'ara, tant el Barça com el Real Madrid encara encapçalen amb 4 trofeus cadascun el palmarès de la copa d'Europa des que s'anomena Champions; però aquesta nit, el Madrid pot posar-s'hi al davant si torna a guanyar per bravesa la matusseria de l'antiga sucursal de l'Athletic Club de Bilbao, que és la base fundacional d'aquest equip fonamentat en la patacada i el xut a camp contrari.

Si, com fa un parell de temporades, el Real Madrid torna a sobrepassar el complex d'inferioritat de l'antic Atlético de Aviación, que també va dir-se'n, el total de les seves 5 copes amb les 4 encallades del Barça faran el 9 que resulta de sumar completament les xifres d'aquest altre any de desgràcia europea blaugrana.

Mala peça al teler, doncs, i un motiu més per al rosec d'aquest vespre.

I anem a l'esquizofrènia: com que l'humanista Giovanni Pico della Mirandola ja va posar la grandiloqüència de la cabalística bíblica al servei de la dignitat humana amb la seva Oratio de hominis dignitate escrita el 1486, avui, que de la suma dels números d'aquesta xifra en resulta 10 (que és el número de la divinitat i de la base digital que ens governa), podem conformar-nos amb la creença que un ésser superior i un ordre inconcebible fan la sort dels sortejos; o bé podem mirar-nos fit a fit les 4 copes orelludes de cada equip com el símbol del 4x4 del tot terreny amb què haurem de convertir-nos si no guanya el Real Madrid amb alguna jugada que no menyspreï la dignitat del futbol que ens agrada.