Cal confiar en els que ja hi són
El Barça trobarà a faltar moltíssim Dani Alves. El brasiler ha estat l'amo absolut de la banda dreta en les últimes vuit temporades i la seva incidència en el joc ha estat cabdal per aconseguir tots els èxits. Sense anar més lluny, és un dels jugadors que s'ha entès millor en un camp de futbol amb Leo Messi, trident a banda. Ha estat indiscutible per a tots els entrenadors que han passat pel Camp Nou els últims anys, començant per Pep Guardiola i seguint per Tito Vilanova, Tata Martino i Luis Enrique. “Alves és insubstituïble. El que ens ha donat ho pot oferir molt poca gent. Ha estat fonamental per al Barça”, va dir d'ell el tècnic de Santpedor després de l'últim partit dirigint l'equip blaugrana. Un discurs que han repetit els seus predecessors.
L'estiu passat, quan va tenir un peu i mig fora del club, Luis Enrique va insistir a la junta directiva perquè el renovessin malgrat que ja s'havia fitxat Aleix Vidal per 18 milions d'euros més 4 en variables. La impossibilitat de jugar fins al gener del català més totes les emocions que va viure Alves durant les celebracions pel triplet van provocar que s'acabés quedant una temporada més, això sí, incloent en el nou contracte una clàusula que li permetés deixar el Barça de forma gratuïta. Al club tampoc ho van veure malament, perquè ja li anava bé deslliurar-se d'una fitxa elevada de l'equip en uns temps en què cal reduir la massa salarial.
Amb la seva marxa a la lliga italiana, a la Juventus, al Barça se li reobre ara un dilema. Cal fitxar-li un substitut? Personalment, penso que no. Jo confiaria en els que ja hi són. I donaria la titularitat a Sergi Roberto. Ja sé que no és un especialista a la demarcació, però aquesta temporada ha jugat diversos partits com a lateral dret i les seves actuacions han estat més que convincents. Només cal que Luis Enrique segueixi treballant amb ell i inculcant-li els automatismes propis de la posició perquè s'acabi convertint en indiscutible. I no ens hem d'oblidar d'Aleix Vidal, de qui se suposa que en la seva segona temporada millorarà les prestacions o, si més no, tindrà més oportunitats. No se'l pot donar per perdut i menys encara després de la important inversió que es va fer la temporada passada per ell.
A més, no està gens clar que el Barça pogués trobar en el mercat laterals drets de més garanties a preus raonables. Ha sorgit el nom de Bellerín, de l'Arsenal, però el seu cost s'enfilaria gairebé als 40 milions i això si s'aconseguís convèncer el club anglès de traspassar-lo. A més, altres clubs poderosos també li van al darrere. Aquest estiu el mercat de fitxatges serà alcista, amb equips amb potencial per gastar un munt de diners, i el Barça haurà de filar molt prim a l'hora d'escollir a què destina el gros de la inversió. Des de la secretaria tècnica que comanda Robert Fernández i des de la directiva tenen clar que la majoria de diners han de ser per al central.