Això va com va. S'arriba a aquests moments de la tem­po­rada i la majo­ria dels clubs de fut­bol tenen tot el peix venut. No tenen temps de mirar-se el melic. O ja pen­sen a refer l'equip pel que han acon­se­guit i els cal algun retoc o bé pel que no han acon­se­guit i els cal reforçar-lo ine­vi­ta­ble­ment. Altes i bai­xes. Les pers­pec­ti­ves espor­ti­ves són un bon indi­ca­dor del que s'ha de fer, però tot ple­gat està sem­pre con­di­ci­o­nat a l'aspecte econòmic. S'ha de saber com­prar. I s'ha de saber ven­dre. Ningú no dóna duros a qua­tre pes­se­tes. En el fut­bol, tam­poc, encara que el mer­cat fut­bolístic està cada cop més a l'abast de tot­hom. Tot­hom té accés a infor­ma­ci­ons. Tot­hom té dades. Els noms cone­guts i reco­ne­guts que tot­hom coneix tenen un preu. Gene­ral­ment són cars. I segons quin club de fut­bol s'hi interessi, el fet de posar preu a un fut­bo­lista aug­menta sense con­tem­pla­ci­ons. Segur que si veuen venir el Barça, el Real Madrid o el Manc­hes­ter que sigui, el preu aug­menta con­si­de­ra­ble­ment com si res. Difícil­ment es fa l'aposta per un juga­dor des­co­ne­gut o poc con­tras­tat. És un risc que només es per­me­ten alguns clubs, i els clubs grans, un cop con­tras­tada la vàlua i el ren­di­ment del juga­dor des­co­ne­gut, el pre­te­nen. És un bon negoci per a qui sap com­prar a bon preu. Això ho ha sabut fer el Sevi­lla amb Monchi en la direcció espor­tiva en els últims anys. El Barça ha esta un bon cli­ent del club andalús. Els blau­grana pro­ba­ble­ment mai no hau­rien com­prat aquests juga­dors en una pri­mera opció. Ara els tenen. I han encer­tat en els fit­xat­ges. Ho han fet sobre segur un cop vist el ren­di­ment que han donat. El Barça no pot arris­car. O no vol. Sem­bla sem­pre obli­gat a fit­xar juga­dors con­tras­tats. Aquells que podria fit­xar la por­tera de l'expre­si­dent Núñez, tal com deia ell mateix. I això té un preu. També és veri­tat que Núñez, i més d'un pre­si­dent, ha com­prat algun juga­dor veient algun vídeo espec­ta­cu­lar amb juga­des i acci­ons tri­a­des i selec­ci­o­na­des com si fos una estre­lla dels Glo­be­trot­ters. Els blau­grana podrien tenir una sor­tida amb l'equip del filial per incor­po­rar juga­dors joves i amb pro­jecció de futur, però l'uti­litza poc, pos­si­ble­ment perquè no el té en la segona divisió A. Podria ser una bona inversió, encara que la millor sem­pre és amb la gent de la casa. Està demos­trat. Aquests últims anys la presència de fut­bo­lis­tes pro­ce­dents de la Masia ha estat nom­brosa. Monchi al Sevi­lla sap que pot arris­car fins a cert punt, reme­nant bé en un mer­cat sense pre­ten­si­ons i pagant uns preus molt més asse­qui­bles que varien ràpida­ment un cop els posa a la venda. És un bon negoci que ben pocs han sabut fer en el fut­bol pro­fes­si­o­nal. L'ull clínic d'aquest expor­ter per ren­di­bi­lit­zar els fit­xat­ges que fa i els recur­sos que té ha fet gua­nyar molts diners al Sevi­lla i a més ha sabut cons­truir un bon equip. No rega­len res. Ho venen a bon preu. Ben pocs clubs alli­be­ren juga­dors sense cobrar res per un traspàs. Sor­tir d'un club sovint té un preu. Aquesta moda­li­tat el Barça l'ha prac­ti­cada arbitrària­ment en alguna ocasió renun­ci­ant a cobrar. Si va al mer­cat, el Barça ha de pagar. Sem­pre.