El mercat
es fa l'aposta per un jugador desconegut
o poc contrastat
Això va com va. S'arriba a aquests moments de la temporada i la majoria dels clubs de futbol tenen tot el peix venut. No tenen temps de mirar-se el melic. O ja pensen a refer l'equip pel que han aconseguit i els cal algun retoc o bé pel que no han aconseguit i els cal reforçar-lo inevitablement. Altes i baixes. Les perspectives esportives són un bon indicador del que s'ha de fer, però tot plegat està sempre condicionat a l'aspecte econòmic. S'ha de saber comprar. I s'ha de saber vendre. Ningú no dóna duros a quatre pessetes. En el futbol, tampoc, encara que el mercat futbolístic està cada cop més a l'abast de tothom. Tothom té accés a informacions. Tothom té dades. Els noms coneguts i reconeguts que tothom coneix tenen un preu. Generalment són cars. I segons quin club de futbol s'hi interessi, el fet de posar preu a un futbolista augmenta sense contemplacions. Segur que si veuen venir el Barça, el Real Madrid o el Manchester que sigui, el preu augmenta considerablement com si res. Difícilment es fa l'aposta per un jugador desconegut o poc contrastat. És un risc que només es permeten alguns clubs, i els clubs grans, un cop contrastada la vàlua i el rendiment del jugador desconegut, el pretenen. És un bon negoci per a qui sap comprar a bon preu. Això ho ha sabut fer el Sevilla amb Monchi en la direcció esportiva en els últims anys. El Barça ha esta un bon client del club andalús. Els blaugrana probablement mai no haurien comprat aquests jugadors en una primera opció. Ara els tenen. I han encertat en els fitxatges. Ho han fet sobre segur un cop vist el rendiment que han donat. El Barça no pot arriscar. O no vol. Sembla sempre obligat a fitxar jugadors contrastats. Aquells que podria fitxar la portera de l'expresident Núñez, tal com deia ell mateix. I això té un preu. També és veritat que Núñez, i més d'un president, ha comprat algun jugador veient algun vídeo espectacular amb jugades i accions triades i seleccionades com si fos una estrella dels Globetrotters. Els blaugrana podrien tenir una sortida amb l'equip del filial per incorporar jugadors joves i amb projecció de futur, però l'utilitza poc, possiblement perquè no el té en la segona divisió A. Podria ser una bona inversió, encara que la millor sempre és amb la gent de la casa. Està demostrat. Aquests últims anys la presència de futbolistes procedents de la Masia ha estat nombrosa. Monchi al Sevilla sap que pot arriscar fins a cert punt, remenant bé en un mercat sense pretensions i pagant uns preus molt més assequibles que varien ràpidament un cop els posa a la venda. És un bon negoci que ben pocs han sabut fer en el futbol professional. L'ull clínic d'aquest exporter per rendibilitzar els fitxatges que fa i els recursos que té ha fet guanyar molts diners al Sevilla i a més ha sabut construir un bon equip. No regalen res. Ho venen a bon preu. Ben pocs clubs alliberen jugadors sense cobrar res per un traspàs. Sortir d'un club sovint té un preu. Aquesta modalitat el Barça l'ha practicada arbitràriament en alguna ocasió renunciant a cobrar. Si va al mercat, el Barça ha de pagar. Sempre.