Roda de premsa de Robert Fernández per fer balanç. D'entrada, cal destacar el seu to. Robert és un gran tipus, una persona en majúscules, un senyor i un excel·lent representant de la institució catalana. I això, amb perdó –i que no s'enfadi ningú–, no és habitual. El món del futbol crea monstres que no et creuries mai i, per tant, arribat el cas, val la pena destacar-lo.

Dit això, a Robert li ha tocat fer la feina en l'actual moment de la història del club que, d'altra banda, és força bo. El meravellós trident ha encadenat un triplet i un doblet, aquest últim ja amb Robert a la secretaria tècnica, així que, més que de present, la seva feina té molt a veure amb el futur.

Anem a pams. Robert ha dit adéu a Alves (perquè ell ha volgut després d'haver jugat amb Bartomeu en la darrera renovació, amb els punts a favor de la sanció de la FIFA i la debilitat del president pel procés electoral en el moment de les negociacions, ja que per lluir jugador li va donar el que va voler i així ha acabat tot) i a Douglas (sense comentaris). Es queden Neymar, Mascherano, Bravo i Ter Stegen perquè tots tenen contracte. Sandro també el tenia, però per bon nano l'han deixat marxar. Incomprensible. Inaudit. D'ONG. I aquesta sí que és responsabilitat del de Betxí. El vestidor del Barça està ple de bona gent que, amb aquest argument, estaria perfectament legitimada a demanar una sortida del club. Relliscada perillosa. Marxarà Bartra. Robert vol una sortida pactada en forma de cessió, però el defensa val 8 milions. Un nou contracte d'expedient x. Tampoc és culpa seva. El secretari tècnic ha dit que no hi ha més casos amb contractes sorpresa.

Fitxatges. A més dels citats Douglas, Bartra i Sandro, Luis Enrique no compta amb Adriano ni amb Vermaelen. El brasiler vol marxar lliure, però te signat un any més. Rebrà el tracte de bon nano o algú s'haurà de rascar la butxaca? La resposta no sembla gaire complicada. I Vermaelen? Sembla que s'haurà de quedar encara que sigui per completar els entrenaments. I qui vindrà? Denis Suárez, fet. I algú més? Un central i un davanter, segur. Quins? De perfil alt, mitjà o baix? Indiscutible o oportunitat? La resposta sembla senzilla, també.

Robert no ho té fàcil. El club no té el poder d'atracció d'entrenadors com Guardiola i Mourinho (sí, encara que soni estrany, té imant). Els bons jugadors estarien molt contents de venir al Barça..., però també a molts altres llocs que, deixeu-m'ho dir, tenen molts més diners. El club blaugrana no pot competir amb els dos de Manchester, el PSG, el Madrid, el Bayern, el Chelsea... i, per tant, els grans grans jugadors tenen una excusa per no aterrar a l'aeroport del Prat. Si són davanters, a més, no els ve de gust escalfar banqueta. Saben que Messi, Neymar i Suárez són els millors. Si són mitjos centre, tampoc. Sergio se'ls menjaria. I si són centrals, atenció, perquè sobre tot Piqué és intocable. Dir sí al Barça ja no és tan fàcil.

I el planter? Potser que no perdem ni un segon. Ahir Robert ho va intentar, però no se'n va sortir. És difícil. No en té cap culpa, però hi ha dues realitats: la primera, que la porta del primer equip està tancada per a la base (per demèrits propis i altres consideracions); i la segona, veient el que hi ha, la gran il·lusió dels joves de 16 anys és ser un nou Héctor Bellerín, nou internacional espanyol, que s'ha fet futbolista marxant a l'Arsenal i fent via més enllà del Barça.

Construir el futur del Barcelona s'està complicant. L'equip és extraordinari i això està provocant una mort per èxit. Sense diners i sense planter. Un Barça al dia. Un Barça vintage. Robert va dir ahir: “Farem el que puguem.” Perill. Així, doncs, tots pendents de Messi. Que no es constipi. Ni s'enfadi.