La sublimació de la fortuna
1 El Real Madrid guanya la Champions, mires el seu recorregut i et poses les mans al cap: totes les eliminatòries amb la tornada al Bernabéu, Wolfsburg, un City de rebaixes. Però és que, a més, no he sentit ni he llegit que els penals es van llançar a la porteria on hi havia els aficionats de l'equip blanc. És a dir, els futbolistes dels dos equips veien els seguidors del Madrid quan llançaven els penals. No és això la sublimació de la sort?
2 Per una aposta perduda vaig anar a veure la final a San Siro. Tinc les entrades amb els seguidors de l'Atlético de Madrid. Abans de llançar els penals parlo amb ells i acordem que és injust i inexplicable que la màxima competició europea de futbol, l'espectacle més gran televisivament de l'esport d'Europa, es decideixi per un cop de sort, per uns penals. No s'hauria de (re)pensar com es pot decidir un títol així que no sigui pels penals?
3 Acaba el partit. I des de la meva zona a San Siro veig l'entrega del trofeu al Real Madrid. Els jugadors de l'Atlético esperen a la gespa que aixequin el trofeu mirant la pujada dels futbolistes del Madrid a la zona de la llotja. Tots els futbolistes matalassers? No. N'hi ha quatre que han decidit quedar-se a la gespa per situar-se d'esquena a la llotja mentre s'entrega el trofeu: Fernando Torres, el capità Gabi, Saul i Koke. Tots quatre d'esquena, tots quatre mirant la seva afició. Brutal!
4A Catalunya Dani Alves plega. Se l'ha d'ovacionar per aquestes fantàstiques vuit temporades, però dues consideracions. La primera: la seva manera de marxar ha estat poc apropiada per a un jugador que formarà part de la història del barcelonisme. La segona: ni un euro cobrarà el Barça per un jugador que marxa a jugar aquí al costat? Ni un euro de traspàs per molt que tingués una fitxa altíssima?
5 A Messi no li agrada seure a cap banqueta. Veure'l a la dels acusats és perquè la justícia s'ho faci mirar. Ha pagat les multes pertinents, ha fet totes les declaracions complementàries que tocaven. Fa tot plegat molt mal pensar. Era la fotografia el que buscaven?
6Parla el Santi Segurola de “poder invisible” respecte al cas Messi però certament fa sospitar que la fiscalia retiri l'acusació a Messi i l'advocacia de l'estat la hi mantingui. I fa sospitar encara més perquè qui representa aquesta advocacia és Marta Silva, exdirectiva de Florentino Pérez. A què es deu, si no, aquest acarnissament?
7 Torna el serial Nolito. Que si divuit milions de traspàs, que si és el davanter adequat, que si és magnífic per la seva indiscutible qualitat. Però la pregunta és: continuaran jugant tots els minuts Messi, Suárez i Neymar? O hi ha alguna possibilitat que algun dia algun dels tres cracs descansi?
8 Què passaria si els Jocs del Mediterrani fossin a Madrid o a Barcelona? Estaríem ja en manifestacions per les insensates paraules del president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco, dient que ja veurem si es fan?
9 Quique Sánchez Flores a l'Espanyol? Tres temporades? Doncs bravo. Enorme fitxatge. El d'un crac dins i fora dels camps. Si el deixen fer, pot portar un futur magnífic al club blanc-i-blau.
10 Futbol, bàsquet, motos, fórmula 1... tot de pagament televisiu. El futur, ja ho sabem, és aquest. Però, com sempre, correm un risc: que algun d'aquests esports saturi per falta d'espectadors i imperceptibles ingressos per culpa de la poca visibilitat. És a dir, diners frescos per als clubs, audiència nul·la per televisió. El bàsquet, per exemple, amb audiència televisiva sota mínims. És millor així o, entre tots, acabarem enfonsant el bàsquet ACB?