Els números no quadren
Els nous responsables de l'Espanyol han comunicat aquesta setmana que l'objectiu és acabar la lliga entre els vuit primers, i per tant lluitar per entrar a competició europea. Informacions solvents xifren en uns quinze milions d'euros el pressupost per fitxar fins a onze jugadors.
Per tant, més enllà dels futbolistes que acaben contracte i vulguin venir atès que ja no hi ha una limitació salarial severa com fins ara, quinze milions d'euros no arriben per contractar més de dos futbolistes amb nivell per assegurar-te acabar entre els millors. Els números, a mi, no em surten de cap manera.
Aquesta declaració del conseller delegat Ramón Robert: “Un planter de referència sumat a incorporacions d'alt nivell”, no és realista amb les xifres actuals del futbol. Sense caure en trampes semàntiques, els jugadors d'alt nivell tenen un altre preu. No pots refer l'equip elevant el llistó a exigència europea amb aquesta quantitat econòmica. Si has de fitxar mitja plantilla, cal invertir molt més. I el cert és que Rastar i el senyor Chen han demostrat una capacitat econòmica tremenda. S'ha eixugat una gran part del deute, i això està bé, però s'han d'equilibrar les inversions.
Crec que l'elecció de Quique Sánchez Flores com a nou entrenador de l'Espanyol és un encert i confio que es faci oficial tan aviat com sigui possible. Agrairia que abans, o si més no paral·lelament, es confirmi que Ángel Gómez seguirà com a director esportiu i que seran ell i el nou tècnic els que decideixin els jugadors que han de venir, els que s'han de quedar i qui marxa. Ho dic per coherència i per responsabilitat pública.
Un altre factor important en el futur del club és el repte de recuperar els trenta mil socis. Aquest vessant és fonamental, tot i que els nous responsables, fins ara, almenys, no han mostrat interès a saber del cert què pensa i què sent l'aficionat de l'Espanyol. Però bé, encara que els nous gestors ho entenguin com a trenta mil clients/consumidors, aturar la davallada de socis que pateix l'entitat i revertir-ne la situació hauria de ser una prioritat.