A San Siro, el senyor Pérez Rodríguez va respondre a un aficionat, que li va dir que el Barça era el millor, amb el dit polze cap avall i l'expressió següent: “Millors? Nosaltres en tenim onze i ells, cinc”... A Madrid estan envalentits.

D'entrada, qualsevol comparativa amb el Real Madrid ha de partir de la premissa que la seva és una història tacada. No m'estendré en aquest punt, els fets són indiscutibles, pesi a qui pesi. Les hemeroteques, riques, es poden consultar (recomano, per exemple, el documental de la BBC sobre totalitarisme i esport en què s'analitza la connexió entre el règim feixista de Franco i el club blanc).

Dita la qual cosa, esportivament el Barça no ha d'envejar res al Madrid, ans al contrari. El Barça és l'únic equip en tota la història amb dos triplets superlatius (Champions, lliga i copa). El Madrid no sap què és un triplet. El Barça és també l'equip amb més doblets de rang màxim (Champions i lliga). De fet, les nostres cinc copes d'Europa van aparellades amb el títol de lliga. Poca broma, aquesta combinació certifica que, en aquestes temporades, el Barça va ser el millor indiscutiblement. D'aquests doblets, el Madrid en té dos. En l'àmbit estatal, el Barça presenta set doblets de lliga i copa. Amb el d'enguany, el Barça de Messi ja en suma tres. Amb tota la pompa, aquell Madrid de Di Stéfano només en va aconseguir un.

Després de la final de l'últim mundial de clubs contra el River Plate, el diari La Nación (s'edita a Buenos Aires des del 1870) afirmava que el Barça tenia “tot el dret a sentir-se el millor equip de la història”. Aquest és un consens estès. Perquè mai cap equip ha jugat tan bé, amb un estil de joc propi, i sobretot perquè ha acompanyat aquest valor estètic d'una capacitat de victòria insaciable. El Barça actual és una màquina de guanyar: amb la lliga i la copa del 2016 ja suma 23 títols des del 2009 (amb tres Champions i tres mundials de clubs). I una dada més, que em consta que al senyor Pérez Rodríguez li fa mal: el Barça és l'únic que ha culminat un sextet (2009): gesta llegendària que a Madrid no saben ni com es pronuncia.

Cap equip en un mateix cicle ha aixecat tantes copes com el Barça. I en un context com l'actual en què –atenció– és gairebé impossible mantenir un cicle guanyador (de fet, el nostre és l'excepció), amb tots els clubs més poderosos invertint cada any quantitats astronòmiques en el mercat global, abans inexistent, per reforçar les plantilles. La competència és, avui, molt més dura.