La marxa de Marc Bartra la podem sintetitzar com l'adéu d'un noi que no va fer el salt de qualitat que s'esperava d'ell. I ens podem quedar així de contents i simples i mirar cap a un altre costat. Hi ha molt a dir en el cas Bartra.

Malgrat algun informe i les ganes que el Barça té de comptar qualsevol minut d'aparició d'un jove del planter al primer equip, i traduir-ho com que un nou jugador ha fet el salt, la veritat s'explica d'una altra manera, crec: en el futbol de base del Barça funcionen poques coses, i de jugadors que facin el salt, n'hi ha ben pocs.

Algun tècnic pot rebatre el que vulgui, però els símptomes són que el futbol de base no aporta res al primer equip. Els 8 milions del traspàs de Bartra segur que s'interpreten per molta gent com un bon senyal i un bon negoci, perquè aquests diners serviran per finançar un any sencer Sant Joan Despí. Jo ho veig d'una altra manera.

Entenc que la fornada de jugadors del planter dels darrers anys potser no la tornarem a veure mai més, i que aquest nivell assolit pels que han arribat i han aconseguit el que ha guanyat el Barça en els darrers anys serà irrepetible, però ves que el problema no sigui repetir constantment que mai més no tornarà a aparèixer un Messi, un Xavi o un Iniesta, i caure en aquesta depressió, en comptes de posar-se a treballar perquè la màquina no pari i jugadors de posicions diferents arribin a jugar, per nivell, a primera divisió.

Jo crec que s'accepta, perquè no pot ser d'una altra manera, que el Barça deixi escapar o se li escapin de les mans jugadors que són molt bons i que per culpa de no poder gaudir d'oportunitats acabin jugant en altres equips.

El que em sembla inapropiat i poc menys que un problema greu és que no hi hagi cada una o dues temporades un jugador amb condiciones de veritat de lluitar per una de les onze samarretes i quedar-se la en propietat. No parlo que surti un Messi, un Xavi, u n Iniesta o un Busquets cada dos anys, però és del tot inadmissible que abans que un jugador del planer gaudeixi d'un mínim d'oportunitats, el Barça fitxi un Douglas, per citar un dels esperpents més descomunals d'aquests darrers anys.

Parlar del planter, del problema del planter el juny del 2016, quan la Masia ha donat els millor anys de la història del club en aquest darrer decenni ens ha de dur a pensar que el problema es pot anar agreujant de manera exponencial cada any.

El que ha passat aquesta temporada al Barça B és d'una gravetat suprema, i més venint d'on es venia el curs passat, ja que la idea que va sortir d'aquell equip era que es tractava d'una remesa de jugadors sense esma ni esperit, poc preparats per fer el salt.

El Barça té els millors tècnics i jugadors a la Masia? Si la resposta és no, i no veig que sigui la contrària, el Barça té un greu problema, que pagarà en un temps no gaire llunyà, quan els que ara són al primer equip es vagin retirant, no hi hagi recanvis i les grans estrelles pensin que a Anglaterra es viu millor i que paguen encara més bé.

Bé, seguirem gaudint de Messi i d'Iniesta i esperarem que no es refredin ni es lesionin, perquè no ha de sorprendre que alguns observem que si a la Masia no es prepara un recanvi generacional de qualitat amb gent que treballi el mètode, el Barça estarà abocat a fer un pas enrere molt perillós.