Alves, Bartra i la zona de confort
L'argument central que ha fet servir Dani Alves per explicar la seva desvinculació del FC Barcelona ha estat el sentiment de trobar-se “en una posició massa còmoda” i que creu que és bo que les persones surtin de la seva “zona de confort”. Molts esportistes professionals, entrenadors personals i psicòlegs han explicat abastament els efectes limitadors i regressius, pel que fa a la progressió personal i professional, de deixar-se gronxar suaument en mans de la comoditat. En l'esport, els símptomes que més sobresurten són la pèrdua d'intensitat i la pèrdua de la concentració. La buidada de Pep Guardiola, que va esgrimir per deixar el Barcelona, segurament també tenia entre els seus components la sensació de trobar-se en una zona excessivament coneguda.
Un altre jugador de la plantilla barcelonista, en unes circumstàncies molt diferents a les d'Alves o Guardiola, que trencarà amb aquesta bombolla és Marc Bartra. I el repte és el més important de la seva carrera. La majoria de jugadors sortits de la Masia i que han buscat tirar endavant la seva carrera fora del Barça han pogut comprovar que fora de la filosofia blaugrana fa molt fred. D'exemples, n'hi ha a cabassos. Però em fa l'efecte que Bartra i el seu representant i excompany, Carles Puyol, han afinat molt bé amb l'elecció del seu destí, el Borussia de Dortmund de Tomas Tuchel. Primer perquè l'hàbitat que trobarà el central és un dels que més semblances pot tenir amb el que ha tingut Bartra durant la seva formació com a jugador. L'altre és el perfil del seu nou entrenador, escollit millor entrenador de la Bundesliga. Tuchel sempre va a la recerca de fer estimulants els entrenaments, de crear nous esquemes de pensaments mitjançant perdre la por de l'error, com a eina per millorar la presa de decisions. Si Alves relaciona els reptes amb la possibilitat de guanyar títols segurament ha fet bé de pensar a anar a Torí, però si volia sortir realment de la zona de confort segurament hauria d'haver enfilant el camí cap a Dortmund.
La psicòloga de l'esport Patricia Ramírez afirma que les persones emocionalment valentes, quan han de prendre decisions, “saben que sempre poden perdre, però valoren més el que poden guanyar. I en el cas que la cosa no surti com ells desitgen, es queden amb l'aprenentatge i l'experiència”. En el cas de Bartra, personalment, crec que té totes les virtuts per triomfar en el doble desafiament que suposa convertir-se en indiscutible en un dels equips més potents del continent i substituir el capità Hummels. I segur que quan acabi l'experiència que iniciarà a Alemanya, independentment dels títols o les estadístiques, haurà experimentat un creixement personal en base precisament, al mètode, al procés d'aprendre els diferents aspectes del joc. Aquest és el millor camí per intentar ser un dels millors centrals d'Europa.