Alves, Bartra i la zona de confort

L'argu­ment cen­tral que ha fet ser­vir Dani Alves per expli­car la seva des­vin­cu­lació del FC Bar­ce­lona ha estat el sen­ti­ment de tro­bar-se “en una posició massa còmoda” i que creu que és bo que les per­so­nes sur­tin de la seva “zona de con­fort”. Molts espor­tis­tes pro­fes­si­o­nals, entre­na­dors per­so­nals i psicòlegs han expli­cat abas­ta­ment els efec­tes limi­ta­dors i regres­sius, pel que fa a la pro­gressió per­so­nal i pro­fes­si­o­nal, de dei­xar-se gron­xar suau­ment en mans de la como­di­tat. En l'esport, els símpto­mes que més sobre­sur­ten són la pèrdua d'inten­si­tat i la pèrdua de la con­cen­tració. La bui­dada de Pep Guar­di­ola, que va esgri­mir per dei­xar el Bar­ce­lona, segu­ra­ment també tenia entre els seus com­po­nents la sen­sació de tro­bar-se en una zona exces­si­va­ment cone­guda.

Un altre juga­dor de la plan­ti­lla bar­ce­lo­nista, en unes cir­cumstàncies molt dife­rents a les d'Alves o Guar­di­ola, que tren­carà amb aquesta bom­bo­lla és Marc Bar­tra. I el repte és el més impor­tant de la seva car­rera. La majo­ria de juga­dors sor­tits de la Masia i que han bus­cat tirar enda­vant la seva car­rera fora del Barça han pogut com­pro­var que fora de la filo­so­fia blau­grana fa molt fred. D'exem­ples, n'hi ha a cabas­sos. Però em fa l'efecte que Bar­tra i el seu repre­sen­tant i excom­pany, Car­les Puyol, han afi­nat molt bé amb l'elecció del seu destí, el Borus­sia de Dort­mund de Tomas Tuc­hel. Pri­mer perquè l'hàbitat que tro­barà el cen­tral és un dels que més sem­blan­ces pot tenir amb el que ha tin­gut Bar­tra durant la seva for­mació com a juga­dor. L'altre és el per­fil del seu nou entre­na­dor, esco­llit millor entre­na­dor de la Bun­des­liga. Tuc­hel sem­pre va a la recerca de fer esti­mu­lants els entre­na­ments, de crear nous esque­mes de pen­sa­ments mit­jançant per­dre la por de l'error, com a eina per millo­rar la presa de deci­si­ons. Si Alves rela­ci­ona els rep­tes amb la pos­si­bi­li­tat de gua­nyar títols segu­ra­ment ha fet bé de pen­sar a anar a Torí, però si volia sor­tir real­ment de la zona de con­fort segu­ra­ment hau­ria d'haver enfi­lant el camí cap a Dort­mund.

La psicòloga de l'esport Patri­cia Ramírez afirma que les per­so­nes emo­ci­o­nal­ment valen­tes, quan han de pren­dre deci­si­ons, “saben que sem­pre poden per­dre, però valo­ren més el que poden gua­nyar. I en el cas que la cosa no surti com ells desit­gen, es que­den amb l'apre­nen­tatge i l'experiència”. En el cas de Bar­tra, per­so­nal­ment, crec que té totes les vir­tuts per tri­om­far en el doble des­a­fi­a­ment que suposa con­ver­tir-se en indis­cu­ti­ble en un dels equips més potents del con­ti­nent i subs­ti­tuir el capità Hum­mels. I segur que quan acabi l'experiència que ini­ciarà a Ale­ma­nya, inde­pen­dent­ment dels títols o les estadísti­ques, haurà expe­ri­men­tat un crei­xe­ment per­so­nal en base pre­ci­sa­ment, al mètode, al procés d'apren­dre els dife­rents aspec­tes del joc. Aquest és el millor camí per inten­tar ser un dels millors cen­trals d'Europa.