L'Espanyol s'ha decidit finalment per Ángel Gómez com a nou director esportiu. L'aposta per l'andalús no ha agradat a una part de l'afició. El motiu? El seu perfil baix i poc mediàtic que no casa amb les altes perspectives que té entre mans el club de cara al futur. Ara mateix és una boutade valorar el rendiment de futur del mandatari tècnic. Els resultats seran els que dictaran la sentència, però de la mateixa manera que un perfil de més renom no assegura els èxits, un candidat menys mediàtic tampoc és sinònim de fracàs. Sóc dels que pensa que el futur dels pròxims tres anys a l'Espanyol s'ha de bastir amb persones eficients i cabals. I aquest axioma val tant per a futbolistes com per a tècnics o quadres mitjans que habitin les oficines de Cornellà. Ángel Gómez s'ha guanyat el lloc, primer com a secretari tècnic, i més tard amb quatre mesos com a interí a la direcció esportiva. Un període de prova adient per conèixer amb exactitud si estava preparat per a aquesta tasca que li han encomanat. Però més detalls poden fer bona la seva aposta. Ell era la mà dreta d'Òscar Perarnau i això és el seu millor aval. En certa manera, la tria de l'Espanyol va encaminada a continuar amb la metodologia instaurada pel maresmenc amb la diferència, important, que ara hi haurà uns diners que abans no hi havia per fitxar. Ángel Gómez va ser copartícip de la gestió de la misèria al seu lloc de secretari tècnic. Ningú millor que ell per valorar la injecció econòmica que experimentarà la parcel·la tècnica a partir d'aquest estiu. A un director esportiu d'alta volada potser li semblarien pocs els diners d'inversió, però ell ho gestionarà com un tresor i, de ben segur, amb l'eficiència germànica que li han donat els seus anys a Alemanya. Un multiculturalisme fruit de l'emigració dels anys seixanta i setanta que es va viure a l'Estat i que fan dels fills d'aquells emigrants unes persones obertes i lluitadores per adaptar-se a qualsevol situació.