El Madrid és un club triomfador gràcies a la història, la mateixa que ha obligat el Barça a cercar l'excel·lència per poder arribar al cim del futbol. Els blancs funcionen per inèrcia guanyadora i no necessiten ser els millors per vèncer perquè tenen un ADN capaç de sobreviure a la misèria amb títols de primer nivell. A partir d'aquí no pretenc fer una arenga victimista, però és objectiu remarcar que de les victòries per decret els resta una autoestima descomunal que dignifica l'art de la supervivència amb una dada abassegadora: el Barça, quan ha guanyat la Champions, sempre l'ha fet seguir de la lliga mostrant a tot Europa el domini incontestable d'un arquetip futbolístic, mentre que el Madrid s'ha emportat les darreres cinc lligues de campions perdent la lliga espanyola, i en alguns casos, havent-se'n despenjat setmanes abans.

Aquesta és la diferència entre els dos models. Un no necessita un projecte definit per aixecar una Champions, deambula sense rumb i un dia es troba al davant d'una final que sap que s'endurà gràcies al pes de la història, mentre que els altres defensen una idea i la treballen per guanyar-la gràcies al que s'ha decidit ser, no el que la història t'ha regalat perquè vas tenir el cinisme d'aixecar el braç correcte al país adient.

Segurament per aquest antagonisme latent, la rivalitat entre aquests dos clubs és majestuosa. Ells encarnen dues maneres oposades de créixer i, sobretot, d'aconseguir les mateixes fites amb mirades antagòniques, passats que cremen, futurs asimètrics, banderes carregades de política, Suñol o Bernabéu, amb el judici invers d'Hugo Sánchez i Stòitxkov, i amb el convenciment que formar part d'un club marca de manera intrínseca i definitiva l'actitud en la vida. Per això, els pares neuròtics que hem inventat el concepte d'hiperpaternitat, intentem lligar fort les tendències dels fills perquè el psicòleg ens va dir que el seu psicòleg li havia dit que és important tenir uns referents clars per no acabar pres per les drogues, i és clar, els comprem la samarreta del Barça per ensenyar-los que els èxits també arriben si abans has pensat què vols fer amb la teva vida.