DISSABTE 4.

Muhammad Ali va dur el seu esport, la boxa, a una altra dimensió, però la seva figura va transcendir més enllà. Abans d'Ali ja hi havia gran històries, de guanyadors i de perdedors, de triomfadors i de fracassats. Potser per això la boxa ha estat el més cinematogràfic dels esports. Profundes cròniques sobre boxa, o sigui, sobre la vida, com ara Marcado por el odio, Más dura será la caída, Fat City, Rocky, Toro Salvaje, Million Dollar Baby o The Fighter. La gran pel·lícula d'Ali, però, va ser la realitat, la realitat d'ell i el seu temps. Mai la força de l'esport ha estat tant al servei de la societat com amb Ali. I no va ser precisament com a model de comportament, com s'espera sovint dels esportistes escollits. Sinó amb una personalitat controvertida i irreverent. Excessiu, bocamoll, arrogant i, per tant, controvertit, Ali va fer tant o més per la igualtat social que personalitats com Martin Luther King. Desafiant la injustícia social (negant-se a anar com a soldat a la guerra del Vietnam o convertint-se a l'islamisme), va guanyar la seva llibertat i de la de milions de persones. “No vull ser el que vosaltres voleu que sigui”, va dir. I no li va sortir gratis: va ser condemnat a la presó i sancionat amb anys sense poder boxejar. Però pocs com Ali sabien que caure i aixecar-se forma part de la vida.

Amb el temps, Ali va rebre el reconeixement del seu país, de tot el món. No ha estat unànime, és clar, perquè la seva personalitat despertava passions extremes. El detestaven no els que no estaven d'acord amb les idees que defensava, sinó els que detesten que la gent tingui pensament propi. Que no és ben bé el mateix. Ali tenia carisma, i a partir del seu inigualable carisma va crear un personatge enorme. I el va oferir al món perquè fos un lloc millor. Descansi en pau.