Parlàvem la setmana passada en aquest mateix espai de les dificultats de Robert Fernández per confegir una plantilla com la que somien Luis Enrique i ell mateix. En set dies, el barcelonisme ha pres consciència de la realitat observant com noms com Ibrahimovic, Stones, Laporte, Gundogan, Lewandowski, Alaba, Pjanic, Pogba... es vinculaven a molts clubs d'Europa, però no al Barça. Amb els blaugrana s'associen futbolistes com Marquinhos, Umtiti, Nolito, Azpilicueta, João Cancelo, Krychowiak, Gameiro, Denis Suárez... que, deixeu-m'ho dir, són molt bons, però mai els primers d'una llista ideal que podria fer qualsevol director esportiu del món per a clubs top. L'estiu serà llarg, amb la copa Amèrica, l'Eurocopa i els Jocs Olímpics pel mig, tornejos que acaben traient de l'anonimat futbolistes de tot arreu i ensorrant-ne d'altres més coneguts, incrementant i rebaixant preus i canviant prioritats de presidents amb afany de glòria. Per a Robert, per al Barça, no serà diferent.

Si aquest estiu el Barça no pogués moure cap fitxa, igualment començaria la temporada com a gran aspirant a revalidar el doblet i també a guanyar la lliga de campions. És l'avantatge de tenir Messi, Neymar i Suárez. Són tan bons que ho condicionen tot. I tot vol dir tot. Els títols, sense dubte, però també les polítiques del club. Per exemple, I'econòmica. I la de fitxatges. Mantenir-los és car, però cal mantenir-los com sigui. I també Piqué, Iniesta i Sergio. No hi ha debat aquí. Potser n'hi hauria una mica més observant amb sorpresa el tradicional missatge precari de la junta directiva a l'hora de reforçar l'àrea esportiva, però, al mateix temps, meravellosament esplèndid en l'àmbit del totxo. Són misteris que perduren i es repeteixen en el temps.

El Barça no té diners ni, potser, una gran necessitat de gastar-los per portar estrelles. Ja en té moltes i, segurament, bona part de les millors. Però és evident que les plantilles del futbol professional dels equips que aspiren a tot han de ser de 25 futbolistes perquè el calendari és atapeït i mai se sap quantes sorpreses els esperaran en una temporada. El Barça 2015/16 ha disposat de 24 jugadors, dels quals Douglas i Masip no han estat utilitzats: 22. Sandro, Bartra i Alves ja estan fora: 19. Adriano, Vermaelen i Munir no compten gaire (si és que segueixen...): 16. Això, donant per bona la idea que Aleix Vidal i Arda seran utilitzats el curs que ve amb normalitat per Luis Enrique. Han d'arribar un central i un davanter, així que 18. Algú creu que amb aquesta xifra el Barça, encara que tingui Messi, Neymar i Suárez, pot suportar la temporada amb èxit? Molt difícil. O millor, un altre any, impossible.

Atesa aquesta situació es pot ser generós en l'opinió en gairebé tots els àmbits. Només n'hi ha un que no: el planter. Com pot ser que amb la gran inversió que es fa l'escenari que es planteja no ofereix possibilitats d'ascens de cap promesa? Com pot ser que el filial i els dos equips juvenils estiguin tan debilitats? Què és el que no s'ha fet bé? Algú pot respondre? O, com deia el savi, “la solució és difícil perquè els que manen no saben per què guanyaven abans i tampoc per què perden ara”? És incomprensible que la cadena s'hagi trencat. I terrible per als interessos del Barcelona, perquè la Masia sempre ha representat l'ànima de tots els equips guanyadors. Sense diners i sense ànima. El futur del Barça en joc.