La societat lleidatana està il·lusionada. L'equip de futbol, que sí que fa de capital de la Terra Ferma, empeny amb fermesa i bon joc cap a la 2a A. Un fet transcendent de lideratge que la ciutat necessita, un lideratge que no és a l'ajuntament, on un alcalde aferrat al poder juga al leridanismo, o a la universitat, on el rector fa d'historiador borbònic.

Les terres de ponent i el Pirineu, una tercera part de la superfície de Catalunya, tenen un potencial econòmic i social enorme, han de ser encara més eina de progrés, zona productora agrícola i ramadera i destí continuat d'una indústria que necessita espai, aigua i infraestructures. I gent. La capital té molta força; per això els èxits de futbol del Lleida li donen una autoestima i orgull de catalanitat que la defecció del PSC dels darrers anys, fent de titella del PSOE, ha perdut. Lluites internes, denúncies, deutes i fi d'etapa clamorosament decadent.

El Lleida és un equip amb personalitat de joc, que surt a jugar amb la quadribarrada al camp de l'amo Florentino del Castilla, el club fundat pels mataronins germans Padrós, mostrant caràcter futbolístic en resposta a les declaracions fatxendes dels qui deien que els passarien per damunt. El Lleida sap –cal recordar que el port de mar de la capital de la Terra Ferma és Tarragona– que els diners que no s'inverteixen en infraestructures sí que els rep el multimilionari Pérez, coresponsable dels terratrèmols al delta de l'Ebre i el Baix Maestrat: 1.350 milions d'euros! Uns diners escandalosament pagats pel PP que són investigats per la Comissió Europea per més que possible il·legalitat.

Lleida i les terres de ponent no s'han de quedar al marge de res; han d'encapçalar i dirigir, en la Catalunya d'avui i de demà, són un dels potencials de futur més grans del país ja lliure d'una Espanya que a Ponent ha estat sempre mediocre, quan no violenta i genocida.