El futbol no accepta jerarquies
la final d'un mundial
El futbol és l'esport rei, per diversos motius. En primer lloc, és un exercici de democràcia. No importa si ets ric o si no tens recursos econòmics. Tant és si ets molt alt o si amb prou feines aixeques dos pams de terra. Ni tan sols té importància si vius en un petit poblat a l'Amèrica del Sud o si la teva residència és en una de les grans capitals europees. Només fa falta un objecte més o menys esfèric i deixar volar la imaginació, somiant que fas el gol definitiu en la final d'un campionat mundial.
El futbol, a més, combina la complexitat de l'esport d'equip i l'habilitat individual que emana del talent innat. Una altra característica que ens enamora del futbol és que no té memòria. De res serveixen les grans victòries del passat quan l'àrbitre xiula l'inici del partit. Ni la història ni la magnitud d'un equip són garantia de res en un terreny de joc. El futbol modern no respecta gairebé res, no accepta jerarquies. L'estiu és moment per a les seccions nacionals.
Al continent americà s'està disputant la copa Amèrica de l'edició del centenari. Els Estats Units acullen una competició que ja ha devorat el Brasil i l'Uruguai, dos dels gegants continentals. La canarinha, sense Neymar, no ha estat capaç de superar el Perú, de manera que enllaça una segona decepció després de caure 1-7 contra Alemanya en l'últim mundial, a casa seva.
Més a prop, al Vell Continent també hi ha torneig. Una Eurocopa amb més participants, vint-i-quatre, per tal de donar cabuda a més seleccions. Tot i així, un clàssic com Holanda no ha sabut gestionar el relleu generacional de Robben, Sneijder i Van Persie i no participa en la competició.
A l'Àfrica, terreny especialment cruel, la cosa encara és més extrema. S'estan jugant les fases de classificació per a la copa d'Àfrica que es disputarà al Gabon a principi del 2017. L'antepenúltim campió, Zàmbia, el 2012, i el penúltim guanyador, Nigèria, el 2013, ja han caigut pel camí. No existeix la misericòrdia amb aquells que no estan a l'altura de les circumstàncies. El futbol només es deixa guiar per la filosofia de l'aquí i l'ara. L'escut no guanya partits, no s'accepten jerarquies.