Diego i Messi. Mites o líders
A Maradona i Pelé els costa deixar de pensar que un dia s'acabarà el seu regnat. Que en l'imaginari col·lectiu poden deixar de ser els dos mites més importants de la història del futbol. La seva estrella ha brillat sempre per sobre de Di Stéfano, Kubala i Cruyff. S'autoprotegeixen d'un nou messies que passa molt més desapercebut fora de la gespa però que dins és considerat el seu hereu natural: no ho volen admetre, li qüestionen el seu lideratge, el seu dret a seure al cim més alt de l'Olimp.
“Pobres els pobles que necessiten herois”, clamava Bertolt Brecht. Emparant-se en aquesta màxima, el filòsof i sociòleg argentí Juan José Sebreli publicava el 2008 Comediantes y mártires, una reflexió crítica sobre els quatre grans mites de la nació argentina: Gardel, Evita, el Che i Maradona. Tots ells amb un final tràgic, són producte d'una societat mestissa que necessita crear herois populars per reforçar un nacionalisme folklòric. Maradona encarna, per alguns sectors de l'Argentina, una figura divinitzada de la seva quotidianitat. Una figura als antípodes de Leo Messi –heroi del Barça, molts cops antiheroi de la selecció–, que va marxar del seu país quan era un nen i torna davant de l'afició només quan s'ha de posar la samarreta albiceleste.
Maradona sap que a Leo només li falta un mundial. Quan Messi guanyi la copa del món, si Déu vol, Maradona finalment haurà de competir pel ceptre d'emperador. Però, són Messi i Maradona líders? Apel·lant a un concepte primitiu de lideratge possiblement Maradona encarna tots els atributs. Diu Sebrelli: “El Maradona dels pobres, el Maradona d'esquerres, el Maradona contracultural i el Maradona esportista”. Messi, pel seu caràcter extremadament introvertit, sempre serà un grandíssim futbolista, el millor. Però, res més.
Ara bé, el mite de Maradona s'ha fundat, com critica el filòsof, per la perfecta comunió entre un home, una ciutat (Nàpols) i una comunitat (la Camorra). Potser Diego podrà seguir entronitzat per la mitologia argentina, però el que no sap és que el lideratge del qual fa gala, globalment és avui una praxis a eradicar entre les noves generacions de formadors i esportistes. Messi és, malgrat les contradiccions del mite, una figura molt més pròxima a la nova realitat.