Torna a haver-hi Euro­copa (com d'aquí poc tor­narà a haver-hi un mun­dial) i és així que les selec­ci­ons, entre les quals l'espa­nyola, tor­nen a dis­pu­tar una com­pe­tició fut­bolística men­tre els seus segui­dors agi­ten ban­de­res, es pin­ten la cara i cri­den furi­o­sa­ment. I és així que revénen totes les con­tra­dic­ci­ons i unes quan­tes con­si­de­ra­ci­ons. Com ser favo­ra­ble a la selecció d'Espa­nya quan aquesta impe­deix que hi hagi una selecció cata­lana? D'altra banda, com voler que perdi un equip en el qual juga un fut­bo­lista com Ini­esta? Per a aquesta pre­gunta tinc una res­posta, que a la vegada com­porta una altra con­tra­dicció irre­so­lu­ble, perquè vull que perdi un equip en el qual juga Ser­gio Ramos, posem per cas sig­ni­fi­ca­tiu i de manera espe­cial quan, a més, n'és el capità. Però si una viu aques­tes con­tra­dic­ci­ons, resulta diver­tit que uns quants espa­nyols (i pot­ser fins i tot molts) en tin­guin una de vivíssima amb la presència deter­mi­nant de Gerard Piqué en la roja. Tan deter­mi­nant que, fins i tot en les cròniques dels dia­ris madri­lenys i madri­dis­tes, lle­gei­xes que el defensa cen­tral del Barça ha fet una inter­venció excep­ci­o­nal i que la seva actu­ació és impe­rial. Tan deter­mi­nant que, al final d'un par­tit en què la selecció espa­nyola va domi­nar i va crear claríssi­mes opor­tu­ni­tats de gol con­tra la República Txeca, Piqué va mar­car d'un cop de cap impe­ca­ble en el minut 86. Que el gran Ini­esta faci una cen­trada pre­cisa i bonica ho poden supor­tar, però els costa d'empas­sar que el mal­vat Piqué sigui l'autor d'un gol que, a més, va ser l'únic. Hi ha imat­ges de segui­dors espa­nyols a l'estadi de Tolosa de Llen­gua­doc que mos­tren que no van cele­brar el gol. I podem ima­gi­nar-nos tots els comen­ta­ris que resu­miré en un de molt suau: “Lástima que haya mar­cado Piqué.” Del fet que Gerard Piqué no només molesta, sinó que ha adqui­rit una dimensió simbòlica nega­tiva, fins i tot se n'ha ado­nat el dis­cret Andrés Ini­esta, que va apro­fi­tar per vin­di­car el seu com­pany al final del par­tit con­tra els txecs: “Si hi afe­gim con­si­de­ra­ci­ons exter­nes, m'agrada que Piqué hagi mar­cat el gol de la victòria.”

La selecció espa­nyola pràcti­ca­ment està clas­si­fi­cada per a la següent fase de l'Euro­copa després d'haver der­ro­tat la turca en un par­tit en què Piqué va jugar de manera impe­rial i Ini­esta va mos­trar nova­ment el seu talent exqui­sit, la seva visió de joc i la seva capa­ci­tat per repar­tir el joc de la millor manera i per fer millors els seus com­panys d'equip. Un 3-0 ina­pel·lable a l'estadi de Niça. I la sen­sació que la selecció espa­nyola, fidel al seu estil basat a tenir el con­trol de la pilota i anar-la tocant, ha recu­pe­rat la millor versió després del fracàs en el mun­dial de Bra­sil. Allò que em temo és que pugui caure de nou en la con­tra­dicció abso­luta: voler que perdi Espa­nya i a la vegada voler a con­tra­cor que gua­nyi perquè és l'equip que juga de la manera que més m'agrada. Tinc pen­dent el cas De Gea.