Islàndia és una nació de 325.000 habitants. És independent des dels anys quaranta, quan va aprofitar que els nazis havien ocupat Dinamarca per independitzar-se de la seua metròpoli. Allò li va valer crítiques molt dures de part de gent que deia que s'estava aprofitant de Hitler. Avui ja no se'n recorda ningú. Amb les independències passa això… Sembla ser que Islàndia té cent futbolistes professionals. Dic sembla ser perquè el concepte professional és discutible. Segons The Guardian tot l'equip de futbol islandès val igual que Cristiano. La dada és preciosa.

Islàndia va empatar a 1. I va jugar molt bé. De totes les dades que van circular aquell dia, però, em quede amb una: a l'estadi de Saint-Étienne hi havia el 9% de la població islandesa. Poca broma. Els seguidors es fan dir a ells mateixos tólfan (que vol dir 12) i parlen dels jugadors com a strákarnir okkar, és a dir “els nostres xicons”. Frase que és literalment certa. Islàndia és un dels països del món amb més persones que són família entre elles, cosa que és completament comprensible vista la geografia. Islàndia és més a prop de la poc habitada Groenlàndia que no pas d'Europa. I la separen quatre-cents quilòmetres de mar duríssim de les petites illes Fèroe, mil quilòmetres de les costes de Noruega i mil més de les d'Escòcia. Compten vostés mateixos qui deu pujar per allà dalt. Ahir els islandesos es van enfrontar a Hongria però ho van fer ja amb la feina feta. En el primer partit de l'Eurocopa havien aconseguit empatar amb la Portugal de Cristiano, el dia que debutaven en una competició internacional important. I veure'ls jugar va ser un autèntic plaer que justificava ja la seua presència a França. En aquest món tan ple de coses que no tenen res a veure amb el joc feia goig veure aquell grupet d'amics gaudint en el camp. Difícil no posar-se a favor seu…