Ara mateix ens trobem en una situació a can Barça que alguns podrien definir de còmica, però que jo penso que és molt dramàtica. Em refereixo als fenòmens estranys, aparicions i/o desaparicions en forma d'assessors o manifestacions que sembla que mai s'han pronunciat per boca de cap directiu. En altres paraules, tenim un problema que fa molta por.

Resulta que el tema de la renovació de Neymar estava tancat i que només faltava la signatura quan tornés el jugador, cosa que ja té nassos però d'acord. Ara, després de diverses notícies al voltant de l'interès del PSG, el Manchester United i fins i tot el Madrid, el senyor Sanllehí, directiu del Barça, agafa un vol ràpidament i se'n va cap al Brasil. Molt tranquil·litzant no és, aquesta manera de fer, i sembla que, potser, el tema no estava tan tancat. A veure, és evident que la família Neymar està fent allò de la puta i la Ramoneta per tal d'aconseguir el millor dels contractes. I és evident que la seva fidelitat al club radica en la quantitat de milions que els ingressem en el seu compte. Però, i aquí entren els fenòmens paranormals, també és evident que tot el tema judicial i fiscal que rodeja Neymar, des que va fitxar, no ajuda gaire i ho estan utilitzant per cobrar-se el patiment. Però tots tranquils, Neymar es quedarà al Barça perquè pagarem el que ens diguin i en la forma que ens diguin i, aquesta vegada, suposem que ho faran de manera clara i transparent perquè no hi hagi problemes. Si no, sempre podem trucar als assessors fantasma per posar fi a aquests fenòmens tan estranys.

L'altre dia vaig veure per televisió una entrevista, almenys en el format, del senyor Cuní al vicepresident Cardoner. Van parlar de moltes coses, però em van sobtar les preguntes i respostes al voltant del cas Neymar i la implicació dels assessors. Home, si els culpables són els assessors, doncs que paguin ells la multa i carreguin amb les culpes, com a mínim. Però vaig entendre que això no era possible perquè aquests assessors no tenen nom ni se sap si encara habiten al planeta Terra. I per fer-ho més còmic o dramàtic (com vulgueu) tot plegat, el senyor Cuní va deixar caure un nom que, sorprenentment, és el d'una persona que podríem definir com l'oposició més ben informada i seriosa que té l'actual junta directiva. I la resposta tampoc estava gens malament, deixava intuir que la culpa de tot plegat era d'aquest senyor i ho feia amb un toc de misteri i mig somriure, com si hagués passat just el que esperava i havia preparat amb molta cura. És a dir, com diu la cançó: “La culpa fue del cha cha cha.” Doncs jo no els crec i em sembla vergonyós i indigne que un vicepresident del Barça faci aquest joc i encara em fa més mal pensar que qui realment pateix tot això és el soci, perquè, al final, el Barça pagarà les culpes pel que fa a imatge i en l'aspecte econòmic.

Al final sembla que les coses dolentes són culpa d'altres, com els assessors fantasma, i les coses bones són gràcies a la bona gestió de la junta. Encara em pregunto quin és el tipus de gestió o pla de ruta que té aquesta junta. Esperem saber-ho algun dia, però ara mateix sembla tot molt improvisat.