Em vaig sentir dir oficialista, bartomeuista, victimista quan fa just dos anys, a propòsit del debut judicial de Neymar, vaig predir que ens preparéssim per a una etapa de descrèdit interessat, d'empastifada constant, de bombardeig de tot el que fes olor de Barça pel suport –tebi i tot– del club al procés català. Calia escarmentar els que havien permès les imatges potents de la Via Catalana o el Concert per la Llibertat al Camp Nou.

Són anys suportant amb aquell deix de superioritat moral allò que l'estat de dret funciona, que la justícia és independent, que som uns paranoics i que volem marxar per amagar les nostre vergonyes. Ara sabem, per fi, que tota la cantarella dels responsables polítics de l'Estat espanyol és una gran mentida.

Jorge Fernández Díaz és el meu candidat a català de l'any. El ministre de l'Interior en funcions –m'estalvio l'encara perquè ja hem vist que per ell una retirada a temps no és mai una victòria– i la conversa enregistrada amb el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya –per sort, Unió ja no pot marcar cap més gol a tot el Parlament– ens ha desmuntat un per un tots els arguments dels que creuen no tan sols que una entesa Catalunya-Espanya és possible, sinó fins i tot recomanable. Quan es tracta de desarticular el sobiranisme català, per mètode civil o –en aquest cas– criminal, el PP els posa tots en filera i en guàrdia.

A més, el PP guanyarà diumenge les eleccions. Conspirar contra qualsevol català que no sigui un bon espanyol no només surt de franc, és que recull vots més enllà de l'Ebre. En aquest sant ofici, tots els polls segueixen la lloca. Ho va fer el PSOE –els GAL contra ETA, les tortures a independentistes no investigades i condemnades per la UE abans dels Jocs del 1992–, ho fa la marca blanca del PP –per això ho és– i fins i tot el díscol Podemos s'embeinarà el referèndum si del que es tracta és de tocar cuixa.

A Catalunya queda (m'agradaria poder dir quedava) una franja de ciutadans que volen creure que l'estat de dret funciona i que era El Mundo el que s'inventava els informes de la UDEF contra Mas i Trias, que la justícia (fiscalia inclosa) està blindada i que els qui són immundícia infecta són només la família Pujol, Neymar, Messi, Mascherano i els presidents del Barça. Voldria veure'ls com uns ingenus, però em costa perquè tots estan molt còmodes rere la bandera espanyola. Però Fernández Díaz els ha despullat. Socialistes disfressats de federalistes, podemites camuflats de regeneracionistes i espècimens semblants ja no poden fer més la viu-viu. O estan amb els conspiradors o amb els oprimits. La puta i la Ramoneta són mortes i enterrades.

Ara tenim la prova que cada acció de l'Estat espanyol pot ser deslleial, que cada paraula pot ser mentida, que tot fa una ferum mafiosa insuportable. I tots, començant per Messi, Neymar i Bartomeu i acabant pel més humil dels catalans, sabem que l'objectiu d'aquest Estat podrit és perseguir-nos perquè claudiquem. Mai més podrem al·legar ignorància. Ni candidesa.

Demà passat hi ha eleccions a Espanya. No és el nostre parlament, però no els donem el privilegi que ho decideixin ells. Cada independentista que es quedi a casa és una victòria seva.