Sovint costa de seguir el relat... La vicepresidenta del Barça en temes econòmics, Susana Monje, va participar dimarts en una conferència sobre el gran impacte del Barça a la ciutat de Barcelona. Va dir moltes coses interessants sobre el tema i, també, al voltant del futur immediat del primer equip de futbol. Resulta que, a hores d'ara, hi ha diners per no haver de patir per Neymar i els cants de sirena del PSG, el Real Madrid i el Manchester United i, també n'hi ha per portar a can Barça totes aquelles peticions que arribin des de l'àrea esportiva. Totes? De veritat?

Després dels adéus d'Alves, Bartra i Sandro, el Barça té ara mateix 21 futbolistes, però no compta amb Adriano ni amb Douglas. Se sap que Denis Suárez i Umtiti seran blaugrana i que ha d'arribar un davanter que, segurament, farà que Munir marxi cedit a la recerca de minuts. O sigui, entre una cosa i l'altra, 21 jugadors. També sabem que el filial no pot aportar res de res a la primera plantilla (responsables, alguna cosa a dir?) així que, amb tots els respectes, calen futbolistes. L'experiència de la temporada passada obliga a la rectificació. I Luis Enrique ho té claríssim.

El tècnic asturià ha fet la seva carta als Reis en què, com és lògic, no hi ha escrit cap nom de crac. Els que vol, ja els té, i els que no, per sentit comú, no els demana. Messi, Suárez i Neymar (sempre que s'acabi quedant, és clar) satisfan els seus desitjos perquè, a més, noms com els de Piqué, Iniesta i Sergio Busquets completen un equip de luxe. Luis Enrique vol classe mitjana capaç de competir cada dia amb els cracs i donar la cara durant el cap de setmana quan l'ocasió ho requereixi. Pretendre guanyar el triplet sense competitivitat quotidiana i sense frescor mental i física a l'hora de la veritat és missió quasi impossible.

Així doncs, què ha passat? O la veu de Luis Enrique compta poc per a Robert Fernández o hi ha visions tan diferents en la forma i en el fons que els desitjos de l'entrenador són paper mullat. Com pot ser que Nolito no hagi acabat al Barça després de mig any de petició? Són els 18 milions d'euros? Pep Guardiola encara al·lucina. Doncs cap a Manchester! O realment és que el club no el volia? Si és qüestió de diners, costa entendre Susana Monje. Si és qüestió de criteri esportiu, aleshores costa seguir Robert i Luis Enrique. I el cas Nolito val per Umtiti, que era, com a mínim, la quarta opció de la llista de centrals preferits.

Cal que l'estiu avanci per saber l'escenari exacte en què viurà el Barça, però costa entendre que Luis Enrique acabi acceptant una plantilla curta. La seva mentalitat l'allunya de qualsevol conformisme i arribarà el dia que algú escoltarà la seva veu (si no els seus crits) i s'haurà de posar les piles, encara que sigui en el darrer moment. I ja se sap que a l'hora de les bruixes les millors peces del mercat han volat i les dolentes, s'acaben pagant a preu d'or. O sigui, aleshores, ni diners ni criteris esportius. I, és clar, impossibilitat absoluta per entendre el relat de la senyora Monje i del senyor Robert...