Sovint costa de seguir el relat... La vice­pre­si­denta del Barça en temes econòmics, Susana Monje, va par­ti­ci­par dimarts en una con­ferència sobre el gran impacte del Barça a la ciu­tat de Bar­ce­lona. Va dir mol­tes coses interes­sants sobre el tema i, també, al vol­tant del futur imme­diat del pri­mer equip de fut­bol. Resulta que, a hores d'ara, hi ha diners per no haver de patir per Ney­mar i els cants de sirena del PSG, el Real Madrid i el Manc­hes­ter Uni­ted i, també n'hi ha per por­tar a can Barça totes aque­lles peti­ci­ons que arri­bin des de l'àrea espor­tiva. Totes? De veri­tat?

Després dels adéus d'Alves, Bar­tra i San­dro, el Barça té ara mateix 21 fut­bo­lis­tes, però no compta amb Adri­ano ni amb Dou­glas. Se sap que Denis Suárez i Umtiti seran blau­grana i que ha d'arri­bar un davan­ter que, segu­ra­ment, farà que Munir marxi cedit a la recerca de minuts. O sigui, entre una cosa i l'altra, 21 juga­dors. També sabem que el filial no pot apor­tar res de res a la pri­mera plan­ti­lla (res­pon­sa­bles, alguna cosa a dir?) així que, amb tots els res­pec­tes, calen fut­bo­lis­tes. L'experiència de la tem­po­rada pas­sada obliga a la rec­ti­fi­cació. I Luis Enri­que ho té claríssim.

El tècnic asturià ha fet la seva carta als Reis en què, com és lògic, no hi ha escrit cap nom de crac. Els que vol, ja els té, i els que no, per sen­tit comú, no els demana. Messi, Suárez i Ney­mar (sem­pre que s'acabi que­dant, és clar) satis­fan els seus desit­jos perquè, a més, noms com els de Piqué, Ini­esta i Ser­gio Bus­quets com­ple­ten un equip de luxe. Luis Enri­que vol classe mit­jana capaç de com­pe­tir cada dia amb els cracs i donar la cara durant el cap de set­mana quan l'ocasió ho reque­reixi. Pre­ten­dre gua­nyar el tri­plet sense com­pe­ti­ti­vi­tat quo­ti­di­ana i sense fres­cor men­tal i física a l'hora de la veri­tat és missió quasi impos­si­ble.

Així doncs, què ha pas­sat? O la veu de Luis Enri­que compta poc per a Robert Fernández o hi ha visi­ons tan dife­rents en la forma i en el fons que els desit­jos de l'entre­na­dor són paper mullat. Com pot ser que Nolito no hagi aca­bat al Barça després de mig any de petició? Són els 18 mili­ons d'euros? Pep Guar­di­ola encara al·lucina. Doncs cap a Manc­hes­ter! O real­ment és que el club no el volia? Si és qüestió de diners, costa enten­dre Susana Monje. Si és qüestió de cri­teri espor­tiu, ales­ho­res costa seguir Robert i Luis Enri­que. I el cas Nolito val per Umtiti, que era, com a mínim, la quarta opció de la llista de cen­trals pre­fe­rits.

Cal que l'estiu avanci per saber l'esce­nari exacte en què viurà el Barça, però costa enten­dre que Luis Enri­que acabi accep­tant una plan­ti­lla curta. La seva men­ta­li­tat l'allu­nya de qual­se­vol con­for­misme i arri­barà el dia que algú escol­tarà la seva veu (si no els seus crits) i s'haurà de posar les piles, encara que sigui en el dar­rer moment. I ja se sap que a l'hora de les brui­xes les millors peces del mer­cat han volat i les dolen­tes, s'aca­ben pagant a preu d'or. O sigui, ales­ho­res, ni diners ni cri­te­ris espor­tius. I, és clar, impos­si­bi­li­tat abso­luta per enten­dre el relat de la senyora Monje i del senyor Robert...