Messi, torna a casa

Serà difícil fer enten­dre a Messi que per als culers un mun­dial més o menys, o cap, no suma ni resta en l'estima i el reco­nei­xe­ment que li tin­drem per molts segles que puguem viure. Sí, per als culers els mun­di­als poden estar bé, i si es gua­nyen, millor per als juga­dors que els acon­se­guei­xen, però el que ens interessa és el Barça. I al Barça, Messi és i ha estat el més gran de tots. I Déu no ho vul­gui, però quan ho deixi, pot­ser ens esta­rem una eter­ni­tat per poder tenir un altre juga­dor com ell. Per tant, senyors de l'Argen­tina, tor­neu-nos el nos­tre ídol, i vostè, senyor Mara­dona, segueixi fent el ridícul com mai un fut­bo­lista amb cert pres­tigi ha fet fora del camp. Mai un ésser tan gro­tesc com Mara­dona havia embru­tat tant el fut­bol cada cop que obre el bec. El dar­rer cop per mal­trac­tar Messi, per fer-se el simpàtic amb Pelé i per amenaçar els seus com­pa­tri­o­tes que no tor­nes­sin a casa sense el títol. Ara, Mara­dona, bus­qui's un altre ninot per fue­te­jar-lo i deixi de moles­tar Messi per sem­pre més.

Doncs ara, sense Messi, a veure si són capaços d'arri­bar a la fase final del mun­dial de Rússia. Els segui­rem de prop. Espe­rem que Mara­dona demani una segona opor­tu­ni­tat a la ban­queta. Com­pra­rem sacs de cris­pe­tes per gau­dir de l'espec­ta­cle.

A l'Argen­tina li pas­sen massa coses alhora, una d'impor­tant és que en comp­tes de Luis Suárez té un irre­lle­vant Higuaín, que tot el que fa olor de gol ho des­gra­cia. No veu­rem mai aquesta per­muta. I la segona de més impor­tant, que tot i tenir grandíssims fut­bo­lis­tes, no ha fet un equip.

Messi és el veri­ta­ble exem­ple que les coses que han fun­ci­o­nat molt bé al Barça no necessària­ment ho han de fer lluny del Camp Nou. Al dream team de Johan Cruyff pocs juga­dors van fer for­tuna lluny de l'equip català, men­tre que com a blau­grana sem­bla­ven uns fora de sèrie.

En el cas de Leo Messi, la seva vàlua i gran­desa neix a par­tir del seu propi mes­tratge, però és inse­pa­ra­ble del talent dels acom­pa­nyats i d'un estil i mètode de tre­ball. A l'Argen­tina, aquests socis mai han estat a l'altura del que ell podia arri­bar a ren­dir. Amb ells, Messi era bo, però no més que qual­se­vol del que l'envol­ta­ven. Queda clar que l'epi­sodi de diu­menge podria haver can­viat en una acció de con­tra­a­tac, en un penal encer­tat, però no ha estat més que el destí lògic d'un mal mari­datge, on Messi sem­pre ha sen­tit que havia de demos­trar alguna cosa, haver de con­viure amb l'ombra de Mara­dona, amb el fan­tasma de l'exju­ga­dor del Barça i del Nàpols.

L'Argen­tina, o bona part de l'Argen­tina, mai ha cre­gut en Messi, no l'han reco­ne­gut com un dels seus i fins i tot l'hau­rien des­posseït de la naci­o­na­li­tat perquè no l'han tin­gut mai en la seva lliga. Ha hagut de supor­tar el que no està escrit, men­tre al Camp Nou és l'ídol que ningú dis­cu­teix, al marge d'aquest mise­ra­ble per­cen­tatge que en les enques­tes diu que cal­dria ven­dre'l.

Bé, el mun­dial serà d'aquí a dos anys i poden can­viar mol­tes coses, fins i tot que Messi accepti el des­a­fi­a­ment de tor­nar a car­re­gar-se a l'esquena una selecció depri­ment, i una premsa i uns segui­dors que poca cosa més es merei­xen d'ell.

Fins que el fut­bol de selec­ci­ons a l'Argen­tina es torni a acti­var, ben­vol­guts argen­tins, dei­xeu de moles­tar-lo i empre­nyar-lo més. A casa el cui­da­rem com sem­pre ho hem fet, com es mereix el millor juga­dor de la història, perquè els més grans, com Cruyff i el mateix Di Stéfano, mai van neces­si­tar la selecció per estar al podi dels impres­cin­di­bles. I no farem una excepció amb Messi. Per tant, torna a casa.