Messi necessita jugar a futbol i guanyar per ser feliç. És tan competitiu que no suporta perdre. Mai. No va celebrar la Champions de París del 2006 perquè no la va jugar per culpa de problemes musculars i els dies en què el Barça perd els seus companys han explicat més d'un cop que és millor no apropar-se a ell. Després de la derrota contra Xile en la final de la copa Amèrica estava completament desolat. Abatut. Sense esma ni tan sols per dissimular les llàgrimes que li queien dels ulls. I si plorava no era tant per haver errat el primer penal de la tanda, sinó perquè va intuir que possiblement se li escapava l'última possibilitat de guanyar un títol amb la selecció del seu país. Vestint la samarreta de l'Argentina només ha pogut aconseguir la medalla d'or en els Jocs Olímpics de Pequín el 2008, però amb l'absoluta ha perdut tres finals de la copa Amèrica, els anys 2007, 2015 i 2016, i la final del mundial 2014.

Massa cops consecutius per a algú que des de fa uns anys ha de suportar l'enorme pressió de donar un gran títol a una nació sencera que fins no fa gaire el criticava molt durament perquè no rendia al mateix nivell que amb el seu club. Li va costar molt sentir-se estimat pels seus i ara potser té la sensació d'haver-los fallat. L'anunci de la seva retirada de la selecció va trasbalsar el món futbolístic, perquè no és gens normal que el millor jugador del món, als 29 anys, digui que plega quan encara li queden reptes importants amb el seu equip nacional a curt termini. En el proper mundial, que se celebrarà a Rússia el 2018, Messi tindrà 31 anys, els mateixos que ara té, per exemple, Cristiano Ronaldo, que segueix liderant Portugal en l'Eurocopa de França. O Andrés Iniesta, escollit millor jugador d'Espanya en els dos primers partits d'aquesta Eurocopa,i que en té 32. I existeixen molts més casos com aquests. Ningú espera que abans de dos anys Leo tingui una davallada en el seu joc perquè no s'ha vist cap símptoma que això pugui passar. Més aviat el contrari.

A l'Argentina ja han començat una campanya perquè reflexioni i no tanqui definitivament les portes a tornar a la selecció. Estan alarmats amb la possibilitat de perdre'l. Messi va assegurar que la decisió ja feia temps que la meditava i que no era fruit de la desil·lusió del moment. Costa de creure, però, que sigui un adéu per sempre. El cop ha estat tan gran que ara potser es veu incapaç de seguir guanyant amb l'albiceleste, però m'estranyaria molt que si la classificació per al proper mundial perillés no tornés al rescat del seu país. Com sempre ha fet. El remei potser és aïllar-se un temps de la selecció i treure's durant una època limitada la pressió de tenir un país sencer esperant que els doni un títol. El que inicialment en surt beneficiat és el Barça, ja que li anirà molt bé tenir un Messi més descansat, que s'estalviarà viatges transoceànics i partits amistosos sense cap transcendència.