Opinió

Futbol i competicions

Conte és com un apassionat general que dirigeix
un exèrcit motivat

En el fut­bol es mate­ri­a­lit­zen mol­tes de les emo­ci­ons huma­nes. Un gol pot repre­sen­tar l'èxtasi o la desgràcia. L'emoció que apa­reix en mar­car un gol o en encai­xar-lo és un aspecte que has de saber ges­ti­o­nar. Les llàgri­mes dels juga­dors del Girona i les del Lleida con­tras­ten amb l'ale­gria dels del Gavà, que en els penals van eli­mi­nar un Cas­telló i que pugen de nou a segona B. En els play-off res és igual que en la lliga. Quants equips han fet una tem­po­rada irre­gu­lar i al final no només han entrat en la pro­moció, sinó que han pujat? Això és vàlid en totes les cate­go­ries. Una com­pe­tició tan dife­rent com és l'Euro­copa, ho estem veient, també. Selec­ci­ons modes­tes com Islàndia i Albània hi han par­ti­ci­pat i com­pe­tit bé con­tra les pode­ro­ses. Algu­nes fins i tot d'il·lus­tres com Holanda no l'han jugada. El reper­tori d'estils i de models és variat. Un dels equips més fidels a la seva tra­dició és Itàlia. Fidel al cate­nac­cio, a tan­car espais, a pro­gres­sar quan es pot, una gran dis­ci­plina, excel·lent pre­pa­ració física, òptima estratègia i amor pel seu escut són aspec­tes que la fan tan com­pe­ti­tiva. El seu entre­na­dor, Anto­nio Conte, és com un apas­si­o­nat gene­ral que diri­geix un exèrcit moti­vat i que ho dóna tot al camp. No importa l'edat, algú com Buf­fon, amb 40 anys, lidera un grup veterà i acaba d'eli­mi­nar jus­ta­ment la selecció espa­nyola, actual cam­pi­ona d'Europa, que va començar bé però que ha aca­bat mala­ment. El mateix Ini­esta –quin juga­doràs– va adme­tre que en la pri­mera part van jugar sense el seu estil i quan perds això, la teva iden­ti­tat, et con­ver­tei­xes en un equip vul­gar. Veure les llàgri­mes de Leo Messi després de per­dre la final de la copa Amèrica con­tra la Xile de Clau­dio Bravo és un exem­ple més d'això. Ale­ma­nya torna a ser la màquina engrei­xada de sem­pre. França, com a equip local, s'apro­fita de l'opor­tu­nisme de Gri­ez­man i de Payet, un gran juga­dor. Bèlgica és una de les reve­la­ci­ons, amb un Hazard estel·lar, un Ver­ma­e­len que sem­bla recu­pe­rat, un bon por­ter i un mig del camp tre­ba­lla­dor. El bon Raki­tic, motor d'una bona Croàcia, rela­tava un ves­ti­dor ple de llàgri­mes després de ser eli­mi­nat per una defen­siva Por­tu­gal. Fut­bol en estat pur.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)