Ara el tema és saber si fa marxa enrere i reconsidera el que va dir en calent o s'hi manté ferm. La decepció i el fet de ser eliminat de la copa Amèrica el motiven a voler tancar la seva etapa a la selecció argentina. Ja en té prou. Està esgotat mentalment. El blaugrana és conscient que l'equip argentí no l'acompanya. La generació de futbolistes argentins que l'envolten no interpreten el seu futbol. Està desesperat. Li agrada jugar a futbol, i amb l'Argentina d'aquests últims anys no ho ha pogut fer. Ha perdut quatre finals i sovint han personalitzat les derrotes en ell. No li han perdonat les derrotes mirant de reüll i recordant-li el que guanya i el que ha guanyat amb el Barça. És un malviure constant.

Maradona, que mai se sap, segons el dia, si valora Messi pel que ha fet o li retreu obertament el que no ha fet, pretén convèncer el blaugrana que es desdigui i que no renunciï a la selecció argentina, de la qual ja és el màxim golejador de la història. Messi no té amb Maradona una lluita per veure qui és més guapo o més alt. Sap i és conscient que l'ascendència de Diego Armando Maradona a l'Argentina mai no l'ha tinguda ell. I li han recordat sovint. I li han fet mal recordant-li que té un deute etern amb l'Argentina. No ha guanyat res. Res vol dir un mundial o una copa Amèrica. Maradona, sí. En el seu currículum argentí fins ara només hi ha pogut incloure un mundial sub-20 i una medalla d'or en uns Jocs Olímpics. Amb el Barça té un grapat de títols.

Els que no l'estimen ni l'han estimat a l'Argentina ara li reclamen que defensi la samarreta. Que no abandoni. Que continuï. No volen acceptar la renúncia que ha anunciat Messi. Els que sempre l'han considerat un estranger al seu país no accepten que renunciï a la selecció. Contradictoris. Ara, a l'Argentina, li recorden que l'esport té uns valors i que ell els representa. I que no ho ha d'oblidar mai. Que és una referència per a molts joves i que l'argumentació que només val guanyar i desistir en la derrota no és un bon exemple. A Messi li diuen que està obligat a fer pedagogia. A predicar amb l'exemple. Messi és exemple per a tot. I per a tothom. Potser amb aquest anunci públic, Messi es fa valer. Alguns comentaristes, tot just acabar-se el partit, ja van dir que mai li perdonarien l'errada del penal en la final de la copa Amèrica. Messi no pot fallar mai. Molta exigència i poca consideració. Ara aquests mateixos li reclamen que no marxi. Que no pot marxar. Que és patrimoni dels argentins. Han tibat molt la corda i la renúncia de Messi no es pot considerar com que s'espolsa la responsabilitat. És un acte per deixar enrere que el continuïn renyant per totes les coses dolentes que passen en el futbol argentí, que vol dir no guanyar títols, i per estalviar-se d'escoltar segons quins comentaris mai favorables a ell. Messi va dir que no. Dolgut i plorós. Ara volen que digui que sí. Somrient i content. El trobaran a faltar.