L'enèsima mos­tra d'into­lerància cap a la llen­gua cata­lana la tro­bem a Bla­nes durant el trans­curs del cam­pi­o­nat d'Espa­nya de ten­nis de taula. L'entre­na­dor del club del meu poble, Cassà de la Selva, va ser expul­sat per ani­mar rei­te­ra­da­ment un dels seus juga­dors en català, mal­grat que l'àrbi­tre li va dema­nar que ho fes en cas­tellà. Com que l'àrbi­tre no sabia si de debò l'estava ani­mant o bé li donava ins­truc­ci­ons –un fet pro­hi­bit–, va pre­fe­rir tirar pel dret i que­dar com un into­le­rant amb una senyora tar­geta ver­me­lla a l'entre­na­dor, Car­les Font. I tan ample! És com­pren­si­ble. Perquè, qui podia asse­gu­rar, al pobre àrbi­tre, que un “vinga, va, som-hi Andreu!” –que és el que deia l'entre­na­dor al seu juga­dor– no sig­ni­fi­cava en rea­li­tat un “ataca-li l'esquerra” o un “defensa la teva dreta”? Solució: faig fora l'entre­na­dor i pro­blema resolt. El prag­ma­tisme al davant de tot.

Pot­ser és una minúcia si ho com­pa­rem amb els estra­ta­ge­mes de Fernández Díaz i De Alfonso en con­tra dels polítics sobi­ra­nis­tes, però, al cap i a la fi, aquesta és una demos­tració més que tot allò que fa flaire de català con­ti­nua pro­vo­cant urticària en molts esta­ments de l'Estat espa­nyol. Fa nosa, vaja. Perquè, hem de supo­sar que l'àrbi­tre en qüestió actu­a­ria de la mateixa manera en un par­tit inter­na­ci­o­nal amb selec­ci­ons de Rússia, Itàlia, França, la República Txeca o Finlàndia? S'atre­vi­ria a expul­sar els entre­na­dors que ani­mes­sin els seus juga­dors en les seves llengües, igual­ment estra­nyes? Difícil­ment. I si això passés, l'àrbi­tre que­da­ria retra­tat a tot el con­ti­nent i, pro­ba­ble­ment, merei­xe­ria la repro­vació de la fede­ració euro­pea. La queixa a la fede­ració espa­nyola ja ha estat pre­sen­tada i, si fos­sin com cal, cal­dria espe­rar com a mínim un avís a l'àrbi­tre i una dis­culpa al club cas­sa­nenc, que, per cert, va gua­nyar tres meda­lles.