Tres hores i tres quarts de roda de premsa. Gairebé quatre hores de balanç de la temporada i de l'actualitat blaugrana. Josep Maria Bartomeu va respondre pacientment a les 111 preguntes que vam fer des dels mitjans de comunicació complint la promesa de respondre-les totes, pacientment, sense limitació de temps ni d'intervencions. El president va estar a l'altura permetent que el periodisme resolgués tots els seus dubtes.

225 minuts de tot: les penyes, la conversió en societat anònima, la globalitat, el cercle virtuós caducat, el nou pla estratègic, l'espai d'animació (aquesta no se la sabia!, sort en va tenir del director general Nacho Mestre, que li feia mímica des de la seva cadira),la fundació, les relacions amb els Mossos, el cas Neymar i l'acord amb la fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, els interessos personals o de club, la victòria o la vergonya, el procés de depuració d'errors, la personació de Joan Laporta, els diners per fitxar, els acords comercials pel nom de l'estadi, la samarreta i les relacions amb Qatar i dos aspirants a patrocinador més, la ràtio estatutària, la paciència, el cost real del fitxatge de Neymar, el cas DIS, la sostenibilitat, les escoles repartides pel món, l'acció de responsabilitat sobre la junta del president Laporta, la moció de confiança de la propera assemblea, les notes dels socis, la llista d'Hisenda, el cas Mediapro i els espies, l'Espai Barça, les relacions amb el barri i l'Ajuntament, el metro, el futbol femení, les seccions, el bàsquet, Rodrigo de la Fuente, la Masia i la sanció de la FIFA, el Barça B i els seus sorprenents fitxatges, el planter, Nolito, Mascherano, Messi, Bravo, Ter Stegen, Umtiti, Alves, Bartra, Gabriel Jesús, Douglas, Halilovic, Sergio Busquets, Denis Suárez, Samper, un davanter que ha de venir, cap fitxatge de cap central més, la renovació de Luis Enrique, la feina de Robert Fernández, l'any Wembley, els cent anys d'utilització del català a can Barça, la derrota d'Espanya contra Itàlia en l'Eurocopa... i fins i tot de corbatins, maraques i samarretes cares.

Bartomeu ha dit coses interessants, com que Neymar està a punt d'acceptar l'oferta de renovació del club i que el fitxatge d'Umtiti costarà 25 milions d'euros sense variables. De la resta de temes, en fi, té l'habilitat de parlar i no dir res, de fer córrer a diverses velocitats la paraula i la idea per crear una gran confusió d'oïda, de conceptes i, fins i tot, de comprensió. El president del Barça ha respost cada tema complicat sense oferir cap sortida a cap conflicte. Això sí, amb bon to i amb un somriure.

Felicitem Bartomeu per la iniciativa, però em permetran no aixecar cap monument perquè això, sortir a parlar davant dels periodistes, no hauria de ser un fet extraordinari, sinó més aviat un d'habitual. No seria positiu convertir una tara en una normalitat del sistema, ja que no existeix país normal, ni club decent, sense la fiscalització d'uns mitjans de comunicació lliures i independents. I encara que cada dia costa més, encara que el poder fa el que pot i els escalfcadires llepen el que calgui per mantenir la seva, encara que cada cop és més complicat ser digne, cal lluitar perquè el periodisme pugui mantenir l'essència preguntant per mirar d'obtenir respostes.

Tornem al titular: això d'avui, aquestes tres hores i tres quarts de compareixença del president del Barça, calen? O potser seria millor que Bartomeu sortís regularment i amb tota normalitat a donar explicacions al soci per mantenir-lo informat sempre (no només a final del mes de juny) de l'actualitat blaugrana? No seria més senzill? I més natural? A veure si l'any que ve tots plegats –ell, el president Bartomeu, el primer– evitem la marató d'ahir...