El Brasil, el cinquè país més gran del món amb més de 8,5 milions de quilòmetres quadrats de superfície i una població de gairebé 208 milions d'habitants, es disposa a celebrar del 5 al 21 d'agost la XXXI Olimpíada, la primera a Amèrica del Sud. Era de justícia perquè els canvis que ha experimentat el país les dues darreres dècades l'han portat a convertir-se en una de les principals economies emergents o Brixs (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica). Segons les dades del Banc Mundial, la seva població, fonamentalment urbana (el 85,7%), creix a un ritme del 0,9% anual (un 1,2% a les ciutats) i el PIB (2,8 bilions de dòlars), tot i que amb un creixement molt baix (0,1% el 2015) des de l'esclat de la crisi econòmica mundial, és el cinquè més elevat (només darrere dels EUA, la Xina, el Japó i Alemanya). L'agricultura aporta el 5,2% del seu component del PIB i la indústria, el 24,0%. No així el PIB per càpita, que amb poc més de 12.000 dòlars se situa en el lloc 75. El programa de les Nacions Unides per al desenvolupament (PNUD) el classifica entre els països de desenvolupament alt, la qual cosa es tradueix en una esperança de vida en néixer de 74,7 anys (UE, 80,6 anys; Catalunya, 83,2 anys), una taxa d'analfabetisme d'adults (més de 15 anys) del 8,5%, una taxa d'atur del 6,8%, un índex de pobresa del 7,4%, però que el 2003 era encara del 24,9%, una inflació del 9,0% i un deute exterior equivalent a la quarta part del PIB.

Aquests bons indicadors tenen a veure amb l'èxit de la transició política que va culminar amb els dos mandats presidencials (2002-2010) de Luiz Inácio Lula da Silva i amb l'inacabat de Dilma Rousseff, que al maig va ser suspesa del càrrec per un mínim de 180 dies mentre es diluciden les responsabilitats polítiques de la presidenta i del seu antecessor en temes de corrupció. Han estat, doncs, les bones xifres econòmiques i la creixent projecció internacional del país les que han fet possible que Rio de Janeiro fos nomenada seu dels Jocs. I, tanmateix, a un mes de l' inici creixen les incerteses sobre el normal desenvolupament dels Jocs: l'alentiment del creixement econòmic dels darrers anys no garanteix que les infraestructures necessàries estiguin a punt; la seguretat preocupa de manera creixent a mesura que els atemptats d'Estat Islàmic afecten més països (els últims fa només uns dies a Bangla Desh i Turquia); l'expansió del virus del Zika omple de dubtes molts atletes que s'estan qüestionant viatjar a Rio i que amenaça de deixar sense els principals representants algunes de les disciplines olímpiques; la suspensió de la Federació Russa d'Atletisme com a conseqüència de la pràctica sistemàtica del dopatge...

En definitiva, en un món global tot es redimensiona i les afectacions són també globals fins a l'extrem que, com ja va succeir per altres motius durant la guerra freda (Jocs de Moscou 1980 i Los Angeles 1984), podem estar davant d'uns Jocs Olímpics de baixa o escassa participació. Seria injust, tant per als atletes que durant quatre anys s'entrenen durament per participar-hi en condicions òptimes, com per al Brasil i, de retruc, per a tot Amèrica del Sud, que veuria frustrats els seus primers Jocs i, sobretot, seria donar una victòria molt fàcil a aquells que no creuen en l'esperit olímpic i aposten per la intolerància i la violència.