Dos anys i dotze dies és molt de temps. I, en esport professional, una eternitat. El dia de Sant Joan del 2014, Erazem Lorbek disputava el que fins ara és l'últim partit oficial de la seva carrera. Era al Palau, en el tercer duel de la final de la Lliga Endesa contra el Madrid. La victòria (94-79), amb 2 punts en 6:10 de l'eslovè, situava els blaugrana amb un 2-1, a un pas d'un títol que certificarien un parell de dies després. Suposaria també l'últim gran èxit de l'era Xavi Pascual.

“Tornaré millor que abans. Si és possible, amb els Spurs”, va dir a la revista Gigantes a finals del 2014, en la seva darrera declaració pública. Llavors, amb l'embolcall d'un llast inacabable de lesions –venia d'un any amb el turmell masegat i s'havia perdut el mundial per culpa del genoll–, les seves paraules tenien un deix més reivindicatiu que de realitat. I la seva desaparació de l'aparador públic, acumulant mesos d'inactivitat al màxim nivell, ho accentuava cada dia més. L'entorn de Lorbek no es cansava de repetir, un cop i un altre, que ell no tenia al cap la retirada i que treballava infatigablement en l'anonimat, però era inevitable tenir un mínim d'escepticisme.

Tot ha adquirit sentit de cop i volta, i de forma inesperada. A efectes pràctics, res no és garantit, però que els Spurs el tinguin en compte ja és una victòria per a ell i la seva tenacitat. Aquesta matinada ha arrencat la lliga d'estiu de Utah i Lorbek es troba en el roster oficial, en disposició de tornar a exposar el seu talent sobre el parquet, en els tres dies de duels, contra Jazz, Sixers i Celtics. La competència serà ferotge i el repte, majúscul, però des del moment en què una franquícia com la de San Antonio t'obre les portes –va adquirir els seus drets la nit del draft del 2011, dels Pacers– és que alguna possibilitat, encara que remota, hi ha de convèncer. I, si no és als Spurs, potser a algun executiu d'algun club europeu que vulgui tornar a apostar per un element que el passat 21 de febrer va complir 32 anys.

Caldrà veure com respon en situacions de 5x5 i quin estat físic té, però un jugador com Lorbek ha de dir adéu a la pista, i no obligat per les lesions. Que no hagi tirat la tovallola ja mereix el màxim respecte.