Dos anys i dotze dies és molt de temps. I, en esport pro­fes­si­o­nal, una eter­ni­tat. El dia de Sant Joan del 2014, Era­zem Lor­bek dis­pu­tava el que fins ara és l'últim par­tit ofi­cial de la seva car­rera. Era al Palau, en el ter­cer duel de la final de la Lliga Endesa con­tra el Madrid. La victòria (94-79), amb 2 punts en 6:10 de l'eslovè, situ­ava els blau­grana amb un 2-1, a un pas d'un títol que cer­ti­fi­ca­rien un parell de dies després. Supo­sa­ria també l'últim gran èxit de l'era Xavi Pas­cual.

“Tor­naré millor que abans. Si és pos­si­ble, amb els Spurs”, va dir a la revista Gigan­tes a finals del 2014, en la seva dar­rera decla­ració pública. Lla­vors, amb l'embol­call d'un llast ina­ca­ba­ble de lesi­ons –venia d'un any amb el tur­mell mase­gat i s'havia per­dut el mun­dial per culpa del genoll–, les seves parau­les tenien un deix més rei­vin­di­ca­tiu que de rea­li­tat. I la seva des­a­pa­ració de l'apa­ra­dor públic, acu­mu­lant mesos d'inac­ti­vi­tat al màxim nivell, ho accen­tu­ava cada dia més. L'entorn de Lor­bek no es can­sava de repe­tir, un cop i un altre, que ell no tenia al cap la reti­rada i que tre­ba­llava infa­ti­ga­ble­ment en l'ano­ni­mat, però era ine­vi­ta­ble tenir un mínim d'escep­ti­cisme.

Tot ha adqui­rit sen­tit de cop i volta, i de forma ines­pe­rada. A efec­tes pràctics, res no és garan­tit, però que els Spurs el tin­guin en compte ja és una victòria per a ell i la seva tena­ci­tat. Aquesta mati­nada ha arren­cat la lliga d'estiu de Utah i Lor­bek es troba en el ros­ter ofi­cial, en dis­po­sició de tor­nar a expo­sar el seu talent sobre el par­quet, en els tres dies de duels, con­tra Jazz, Sixers i Cel­tics. La com­petència serà ferotge i el repte, majúscul, però des del moment en què una franquícia com la de San Anto­nio t'obre les por­tes –va adqui­rir els seus drets la nit del draft del 2011, dels Pacers– és que alguna pos­si­bi­li­tat, encara que remota, hi ha de convèncer. I, si no és als Spurs, pot­ser a algun exe­cu­tiu d'algun club euro­peu que vul­gui tor­nar a apos­tar per un ele­ment que el pas­sat 21 de febrer va com­plir 32 anys.

Caldrà veure com res­pon en situ­a­ci­ons de 5x5 i quin estat físic té, però un juga­dor com Lor­bek ha de dir adéu a la pista, i no obli­gat per les lesi­ons. Que no hagi tirat la tova­llola ja mereix el màxim res­pecte.