I demà, què?
Per fortuna, avui és divendres. El darrer dia de la setmana per a la majoria de les persones. Una mica d'ànim, un últim esforç i au, a gaudir del cap de setmana. Els jutjats tanquen, així que el periodisme no s'haurà de preocupar per la demanda culer de torn. Anava a escriure, “demanda culer del dia”, però potser seria exagerar. Ho deixarem en “demanda culer de la setmana”. Descomunal. No existeix al món un club tan judicialitzat com el FC Barcelona.
La setmana ha estat de bojos. Primer, el cas can Rigalt. De cop, com per art de màgia, una bufetada per al club de 47 milions d'euros. I no passa res. Com que el directiu Jordi Moix hi està enganxat fins al coll (quin paperot dimecres amb Jordi Basté, a RAC1!) la junta actual ha posat el fre de mà. Perquè consti en acta, la vicepresidenta Susana Monje i el portaveu Josep Vives han tirat alguna pulla per generar dubtes contra Joan Laporta, i qui dia passa any empeny. I com que els juristes del club deien que no passaria res...
I, és clar, el cas can Rigalt ens porta a haver de córrer en el tema del patrocinador de la samarreta quan fa una setmana el president va dir tot el contrari. Perquè l'Ebidta i els deutes de l'article 67, perquè està en perill la continuïtat de la junta, perquè la sostenibilitat i l'Espai Barça de Jordi Moix... Sí, el mateix Jordi Moix de can Rigalt. Que diu que va marxar un dia abans, però el seu nom surt en totes les actes de la negociació fins que va decidir acompanyar Sandro Rosell i marxar del club. Sí, el mateix Sandro Rosell que anys després també va fugir i de qui mai més s'ha sabut res. I, és clar, les presses ens tornaran a abocar a un carreró sense sortida amb Qatar Airways de salvador de la pàtria. Amics per sempre. Després de tot el que ha passat entre el Barça i Qatar en el darrer any! Quanta humiliació i quants mals de panxa! Tranquils, és pel bé del Barça.
Després, la sentència Messi. 21 mesos de presó. El futbolista argentí està molt preocupat. Està tocat judicialment. Que ningú es constipi perquè les conseqüències poden ser terribles. Però sobretot, el que té el Leo és mal a l'ànima. És evident que uns quants il·lustrats (en teoria, companys de viatge) l'han portat a l'hort. El Tribunal Suprem dirà. I dirà Messi, que avui està fins els nassos de la feina mal feta i de l'escarni públic pel qual ha hagut de passar. Per cert, ni el president ni cap directiu el va acompanyar en la desfilada per l'avinguda Lluís Companys. Però no passa res. El Barça sempre ha estat al seu costat. Sempre. Tant de bo la reflexió de Messi no sigui traumàtica per al barcelonisme.
I més enllà, queda encara ben oberta una part del cas Neymar. L'altra ja està tancada. De manera vergonyosa per al Barça, però tancada. Si Bartomeu fos oposició, amb el seu altaveu mediàtic sota el braç... mare meva! Però el pacte és el millor per al Barça. Queda tacat l'escut, però ha estat un gran èxit. I l'assemblea l'aplaudirà. Ja ho diuen les enquestes fetes per la junta: sis de cada deu socis estan ben satisfets. Doncs endavant.
També tenim el cas dels espionatges de Rosell –un altre cop, Rosell!– a Jaume Roures, Mediapro. Bartomeu protegeix tots els presumptes espies mantenint-los al Barça. Va obrir una investigació i ja l'ha tancat. I no passa res. La justícia dirà, doncs. L'altre cas dels espionatges també s'ha acabat aquesta setmana. I també amb pacte. Es volien milions d'indemnització, però s'han acceptat 120.000 euros i la culpabilitat de Joan Oliver i Xavier Martorell. Pacte. Com amb Le Monde i la COPE. Tot a lloc.
Amb l'acció de responsabilitat contra la junta de Laporta no hi ha pacte. Al setembre coneixerem l'opinió de l'Audiència després que en primera instància es donés la raó a l'expresident. No es recorda un episodi en la història del barcelonisme amb tanta hipocresia. Esperarem la sentència. Com en el conflicte amb MCM per la publicitat de la nova Masia.
Increïble realitat. I demà, què? Demà, més. Segur. A veure quin nou bolet creix als jutjats... Protagonisme equivocat. Els importa un rave (per no dir una altra cosa) el club. Ego. Fama. Negoci. Barça irrecognoscible.
La reunió de Rajoy
Gran gest ple de generositat. El temps, bé? La família, a lloc? La collita del xampinyó ha estat productiva, enguany? Vinga doncs, bon dia i a reveure. Tenim pressa.