Del dret a l'inrevés
Demà, quan les seleccions de Portugal i de França juguin la final de l'Eurocopa a l'Stade de France, al barri parisenc de Saint-Denis, es consumiran tantes mentides que la veritat resultant, per no plorar, fa riure.
Per començar, no és pas veritat que els jugadors dels equips pertanyin a una nació comuna, ni que totes les seleccions representin els seus estats; com no ho és que tots els components d'un mateix equip comparteixin les creences ni que paguin els impostos o resideixin als països que diuen que defensen. El mínim que es pot dir és que el garbuix conceptual d'aquesta Eurocopa és considerable, a pesar dels esforços uniformadors dels mitjans pretesament informatius que ens les escampen, aquestes mentides, en massa.
Les retransmissions televisives de Tele5, posem per cas, entestades a reproduir l'histerisme radiofònic de les emissores madrilenyes, no s'estan de reduir les confrontacions futbolístiques a l'enfrontament entre jugadors (Bale versus Cristiano i, demà, aquest contra Griezmann) o nacions, reiterant, dijous (i diaris afins, ahir divendres), que feia 58 anys que Alemanya no perdia oficialment contra França.
Hi ha dret que aquesta tendència al reduccionisme trami el discurs amb què es transmet allò que passa amb els mateixos recursos narratius de l'estat prebèl·lic de la Primera Guerra Mundial? Recomano al lector que pugui sostreure's de les ordres dels operadors turístics, que abans d'enxovar-se a l'immens plató televisiu en què s'han convertit els estadis, abandoni els vols dels supositoris amb ales i es deixi caure a Péronne, a la vall del Somme, al centre de la batalla del Marne, només a 130 km al nord per la mateixa autopista que volta l'Estadi de França, hi visiti l'Historial de la Grande Guerre i resolgui si hi ha dret que, cent anys després, els mateixos agitadors encara mantinguin els altaveus que ens instrueixen.