Expectació a dins, impacte a fora
En una entrevista que va durar una hora i que ens va passar volant, Domènec Torrent explicava que se sent un privilegiat de poder treballar amb Pep Guardiola. “Al meu lloc, n'hi podria haver molts”, exposava Torrent. “Has de tenir el punt de sort, o trobar feeling, o estar moltes hores parlant i descobrir que tens les mateixes idees, que parles el mateix idioma.” Sentint-lo parlar durant una bona estona, sense pressa, ens va permetre fer-nos una idea de les converses que tenen cada dia amb Guardiola. El privilegi seria infiltrar-s'hi. A la cova del Camp Nou, al despatx del Bayern –ens en vam poder fer una bona idea amb el llibre de Martí Perarnau– o, ara, a Manchester, on han aterrat Guardiola i el seu grup d'ajudants. La casualitat ha volgut que l'aterratge del tècnic de Santpedor al City coincideixi amb el de Mourinho al United. Del portuguès, però, no crec que n'hàgim d'esperar gaire res de nou, en el sentit que ja podem intuir quin estil proposarà i quins actius voldrà potenciar. L'arribada de Guardiola a la Premier League, en canvi, genera una expectació molt alta, almenys per als que ens en considerem seguidors. Ni reinventarà la Premier ni revolucionarà el futbol. Però serà interessant veure com “s'adequa al futbol d'allà” –manllevant paraules de Torrent–, com reestructura el City, com el fa competir i quines idees hi aporta. O, mirat des de l'altre costat, què xucla i es fa seu o mira d'evolucionar de les peculiaritats del futbol britànic. De moment, encara sense haver-los vist en joc, hem assistit a la campanya d'imatge que el Manchester City ha activat aprofitant l'arribada de Guardiola. I aquesta és la primera victòria del club, que ha aconseguit transmetre iniciativa, frescor, innovació, preparació. Impacte, en definitiva. Amb la presentació del tècnic davant una massiva representació d'aficionats, o mostrant-nos un bocí d'interioritats de les modernes instal·lacions on treballen, tot sigui dit, de manera molt restringida. Potser la creació del compte en català al Twitter és una minúcia, però serveix com a exemple que el club controla els detalls.