El mes passat vaig veure en un diari la foto de les noces de l'exjugador del Barça Martí Riverola. Al seu costat hi havia bona part dels que podríem anomenar “generació Sergi Roberto”, que eren els joves que, en un cert moment, havien coincidit tant en equips juvenils com al Barça B. Hi havia, a més de Roberto, el porter Oier Oiazábal; els defenses Ivan Balliu, Marc Muniesa, Andreu Fontàs i Sergi Gómez; el migcampista Adrià Carmona, i el davanter Joan Roman. I si per una banda un comparteix l'alegria de les noces d'un d'ells i de la feliç reunió d'amics, no es pot estar de veure tota una bona generació escampada mentre el Barça va perdent graus de catalanitat als seus equips. El darrer cas, la marxa de Bartra, acusat de no poder fer front a davanters d'envergadura com Bale, i substituït per un simpàtic Umtiti que diumenge no va poder amb el portuguès Éder.

Bona part d'aquells jugadors citats podrien ser, si no titulars, el fons d'armari que el Barça necessita. Amb el convenciment que, amb l'ADN Barça, rendirien més aquí en les ocasions que poguessin tenir. Passem llista: Douglas, Vermaelen, Munir, i algun altre per raó de lesions sovintejades, els superen? El canemàs dels de casa, perquè perduri, ha d'unir la voluntat de directius, tècnics de despatx i entrenadors de camp, i ha de formar part de la filosofia del club. Si no cada vegada ens anem assemblant més a l'estil nuñista o florentinista de fitxar. La darrera mostra: el cessament, al bàsquet, d'un tàndem d'aquí, Creus i Pascual. Rodrigo de la Fuente, el nou director tècnic, com que l'entrenador triat no podia venir per requisits normatius, ha hagut de fitxar a corre-cuita, per evitar el buit de planificació, un guanyador com Bartzokas que caldrà veure si s'adapta aquí.

I l'Eurocopa? El futbol segur i col·lectiu de Portugal s'ha endut el premi. Si al Barça encara li falta un defensa, un mig i un davanter, l'experiència d'aquesta competició ha fet que brillin els defenses del Southampton Cédric i Fonte; el davanter del Nantes Sigthórson i com a mig, més que el cobejat André Gomes, lluitador, infatigable i amb classe, João Mario. I el gran Pogba enfosquit per aquesta força de la natura que es diu Sissoko.