La Portugal de Fernando Santos
té aquestes coses,
i per això
és tan difícil mantenir-te en l'elit
La nació lusitana és la nova campiona de l'Eurocopa per primer cop en la història. Han passat la travessia pel desert des del 2004, en què jugant a Lisboa la final, van perdre contra Grècia. Un cop duríssim per a l'equip amfitrió, que amb el suport del seu públic no va guanyar, com ha succeït amb França enguany. Sortosament, el futbol té aquestes coses i per això és tan difícil mantenir-te en l'elit.
En general ha estat una Eurocopa que passarà a la història pels nombrosos partits amb pròrrogues i penals, fruit de la igualtat entre equips, amb les sorpreses d'Islàndia i Gal·les, entre d'altres. França ha fet un bon campionat i era la favorita per guanyar el títol. Ben dirigida per Didier Deschamps, que va marcar territori, deixant al principi a la banqueta futbolistes com el sobrevalorat Pogba i fins i tot Griezmann, que potser ha estat el millor jugador de la competició. Payet va començar enlluernant, però després es va desinflar. Sissoko és un autèntic prodigi de la naturalesa, com va demostrar en la final. Potser li va faltar la sort en aquella rematada al pal de Quignac al final i l'absència d'un talentós al mig camp que assistís passades de gol. Llevat de la indiscutible classe del seu golejador, va ser un equip eminentment físic, en què també va destacar Umtiti, recent fitxatge del Barça.
La Portugal de Fernando Santos, el seu entrenador, en set partits havia fet sis empats! Tenien clar com havien de jugar, forts defensivament amb gent experimentada, sense que importés l'edat, sinó només l'estat físic i psíquic. Així vam veure al principi Carvalho (38), que després va deixar pas a João Fonte. En canvi, no li va tremolar la mà a l'hora de posar Renato Sanches, de només 18 anys! Magnífic el seu lateral esquerre, Guerreiro, que va estavellar al pal una falta i va demostrar l'alta qualitat tècnica que té. Els quilòmetres recorreguts de João Mario van ajudar moltíssim l'equip i la presència de Coutinho al mig camp aportava pausa i qualitat. Capítol a part per a un Pepe pletòric, res a veure amb el que coneixíem i per arrodonir-ho la presència decisiva del desconegut Éder, l'heroi que els va donar el preuat títol. Parabéns, Portugal!