Lucas Digne, presentat. I avui serà el torn de Samuel Umtiti. Dos defenses de 22 anys, joves, segur que sobradament preparats, perquè són subcampions d'Europa de seleccions i perquè amb aquesta edat ja tenen una experiència de més de cent partits al primer nivell del futbol europeu. Ells, més Denis Suárez, que ja ha passat el tràmit de la presentació, rejoveneixen el planter del primer equip del Barça al mateix temps que donen valor a la banqueta. Són futbolistes amb ganes de menjar-se el món davant d'una oportunitat única, així que s'espera d'ells que es deixin el cos i l'ànima per posar la titularitat molt cara dos imprescindibles, Jordi Alba (en el cas de Digne) i Javier Mascherano (en el d'Umtiti). La competència diària en cada sessió d'entrenament és la clau d'un equip exitós: si ets el Barça i de dilluns a divendres vas a mort, durant el cap de setmana acostumes a gaudir perquè no hi ha rival amb més nivell que el que et pots trobar en un entrenament de Luis Enrique. O un defensa trobarà millors davanters que Messi, Neymar i Suárez? I un davanter millors defensors que Piqué, Masche i Alba? O qualsevol jugador que treballi la pressió i tingui Iniesta fent de les seves?

Això sí, 16,5 milions d'euros (més 4 en variables) pel lateral i 25 pel central. Quasi 50 milions. El club ha hagut d'anar al mercat perquè no té l'opció de trobar a casa futbolistes com aquests. El filial juga a la segona B i els juvenils fa anys que no produeixen fruits. És molt difícil entendre què ha passat aquí (el debat és profund), com és possible que la font hagi deixat de rajar aigua de manera tan fulminant, que el club et parli de generacions dolentes amb la gran quantitat de recursos humans i econòmics que hi inverteix, que a l'hora de la veritat tots aquells que sempre tenen a la boca el nom de la Masia no s'hagin preocupat pel seu funcionament. Com a exemple de tot plegat serveixi aquest fet inqüestionable: disset dels membres del Barça B que entrena Gerard López no han passat per l'equip juvenil. De què serveix la formació?

Avui, en general, al gran públic i, potser també al soci del Barcelona tota aquesta informació tant li fa. “A mi què m'expliques, xaval, si tenim el trident i un munt de cracs que ens fan guanyar més títols dels que mai ens hauríem imaginat!” Oi que sí? Oi que això va així? Perfecte. A gaudir-ho, doncs. Pa per avui i gana per demà. Econòmicament, el Barça és insostenible sense una classe mitjana de casa. Esportivament, com a conseqüència de la realitat de l'entitat, serà impossible lluitar amb els clubs rics quan Messi, Suárez, Iniesta, Piqué i companyia pleguin sense un relleu habituat al model. I emocionalment, en fi, el Barça ja no serà més que un club sinó un club més. Alerta.

Robert va utilitzar ahir el terme desgraciadament per definir la situació impossible de buscar solucions per al primer equip al planter, però encara més radicals van ser les paraules del vicepresident esportiu, Jordi Mestre, en la presentació de Digne. Tan dures com preocupants. Guanyar a qualsevol preu o perdre amb la gent de casa. Si el primer equip fitxa estrangers de 22 anys perquè a la Masia no hi ha res i si el filial es construeix a còpia de jugadors veterans arribats a força de trajectòria a segona B i tercera, jo que tinc 16 anys, jo que veig el que veig, jo que tenia un somni, dimiteixo. Accepto l'oferta de qualsevol club anglès, per exemple, i faig via. El model està canviant. Cap a on?