Que en el futbol americà argentins i brasilers són els grans dominadors, això no ho posa ningú en dubte. Però de tant en tant les dades valen per recordar-ho. Així, aquesta setmana s'han jugat les semifinals de la Libertadores i el seu resultat fa que, per primera vegada en vint-i-cinc anys, vint-i-cinc, no jugue la final ni un equip brasiler ni un d'argentí. Ho faran l'Atlético Nacional, de Colòmbia, i l'Independiente del Valle, equatorià. De fet, les estadístiques són impressionants des que es va crear la Libertadores l'any 1960. En la primera edició, la de l'any 60, el Peñarol es va enfrontar a l'Olimpia del Paraguai. Però des d'aquell any ja cal saltar al 1987 per trobar una altra final sense argentins ni brasilers, la que va enfrontar, de nou, el Peñarol amb l'América de Cali. Entre el 1989 i el 1991 va haver-hi tres finals més sense argentins ni brasilers. I després ja ha tornat la, diguem-ne, normalitat fins aquest any. En xifres globals, de les 57 finals que s'han jugat fins ara de la Libertadores, només en cinc casos un dels dos equips no ha estat argentí o brasiler. La qual cosa els concedeix un domini abassegador. Només per comparació, en el cas de la copa d'Europa/Champions, si ho comptem des del 1956, tot i els regals de la primera època al Madrid, l'han guanyat equips de nou estats diferents i hi ha hagut finalistes de dos estats més. I no es pot fer un enfrontament tipus que acapare la competició del darrer dia, com en el cas de la Libertadores. I a partir d'ací, vostès facen l'anàlisi que creguen convenient. Què hem de pensar? Que la distància entre argentins i brasilers i la resta no té comparació? És una qüestió de talent? De diners? O realment això és una tradició que es perpetua de forma inconscient? Siga com siga, la setmana vinent un equip colombià i un d'equatorià s'enfrontaran per primera vegada en la història en la final del gran trofeu de les Amèriques. I argentins i brasilers ja s'ho miraran per televisió.