Opinió

Al bagul de l'oblit

A l'horitzó,
no s'hi visualitza cap perspectiva de retorn de les seleccions catalanes absolutes
de bàsquet

D'aquí a un mes i mig mal comp­tat, la selecció sènior de Kosova par­ti­ci­parà en la fase de clas­si­fi­cació per a l'euro­peu de 2017 de bàsquet. Serà l'estrena ofi­cial, i al més alt nivell, d'un país no reco­ne­gut per tota la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal –Espa­nya, per exem­ple, no l'admet–, però sí per la FIBA. Al País Basc, no tenen estat propi, però con­ti­nuen fent bullir l'olla, i diu­menge van orga­nit­zar a Getxo un amistós con­tra Veneçuela, que ini­ci­ava la seva gira pre­pa­ratòria cap als Jocs de Rio. Van per­dre per la mínima (58-59) i hi van par­ti­ci­par ele­ments de la Lliga Endesa, com ara Sal­gado, Bri­zu­ela i Motos. I Cata­lu­nya? Què està pas­sant amb els equips sèniors de Cata­lu­nya?

De l'últim batec, ja en fa més de qua­tre anys. Va ser el 20 de maig del 2012 en la final de la copa de les Naci­ons feme­nina. El com­bi­nat català va vèncer Galícia (46-75), amb Laia Palau, Anna Cruz, Núria Martínez i Marta Xar­gay, entre d'altres. De la mas­cu­lina, no n'hi ha notícies des del 2010, si bé Salva Mal­do­nado –almenys ningú ha dit el con­trari– es manté com a selec­ci­o­na­dor. El pit­jor de tot ple­gat no és el temps que fa que no dis­fru­tem d'un par­tit de la selecció abso­luta –amb les de base és una altra història–, sinó que a l'horitzó a curt i mitjà ter­mini no s'hi visu­a­litza cap pers­pec­tiva de retorn, ni una pre­dis­po­sició ferma per fer-ho. I, a còpia de dei­xar pas­sar el temps, la flama es pot anar apa­gant, i no veure par­tits de Cata­lu­nya adqui­ri­ria un caire de nor­ma­li­tat peri­llosíssim.

La fede­ració cata­lana va al·legar aspec­tes econòmics per renun­ciar a l'orga­nit­zació de la copa de les Naci­ons feme­nina del 2013, tal com li cor­res­po­nia per rotació amb Galícia i el País Basc. I aque­lla bar­rera de 30.000 euros que hau­ria cos­tat el tor­neig va pri­var de veure un com­bi­nat català per pri­mer cop des del 2008, i no hi ha hagut forma de reac­ti­var-ho. També és cert que els calen­da­ris estan fets amb els peus, i difícil­ment hi ha forats per engan­xar les pri­me­res espa­ses. Tor­nar a fruir de Pau Gasol com en els amis­to­sos del 2003 con­tra Croàcia al Sant Jordi o del 2004 al Blau­grana con­tra Lituània és utòpic. Les franquícies de l'NBA exi­gi­rien asse­gu­ran­ces –i la fede­ració cata­lana no ho podria assu­mir, de cap de les mane­res– i, en el cas de les noies, les dates en què es podrien fer (maig o juny) coin­ci­deix amb la WNBA. I, en qüestió de bàsquet, hi ha cata­lans entre la crème de la crème mun­dial. Però no tot ha de ser o blanc o negre. Hi pot haver gri­sos, i és aquí on s'ha d'inci­dir. Al país, i encara que hi fal­tes­sin les patums com els ger­mans Gasol, Ricky o Navarro, hi ha afor­tu­na­da­ment talent de sobres per con­fec­ci­o­nar un com­bi­nat de garan­ties tant mas­culí –el curs pas­sat només cinc equips de la Lliga Endesa no tenien cap català a la plan­ti­lla– com femení. Segur que pre­dis­po­sició dels juga­dors per ser-hi, n'hi haurà. I quant als rivals, només fa falta moure's, com el País Basc. I, per damunt de tot, és clar, voler-ho orga­nit­zar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.