Falten dotze dies per a l'inici dels Jocs de Rio i la decisió del CIO d'excloure els atletes russos de la competició ha sacsejat per complet l'esdeveniment. Avui els membres del Comitè Internacional Olímpic han de decidir si finalment autoritzen o no els atletes russos a participar en els Jocs. La credibilitat de la lluita contra el dopatge i del mateix moviment olímpic està en joc però les repercussions polítiques d'una decisió com aquesta també poden ser molt importants.

El mateix president rus, Vladímir Putin, ha insinuat que “el moviment olímpic està a un pas del trencament” i ho ha fet esmentant de manera directa els boicots als Jocs de Mont-real, Moscou i Los Angeles, que tant de mal van fer. En aquella ocasió, sobretot, els membres del bloc prosoviètic i els membres del bloc proamericà es van abstenir voluntàriament de participar, per raons polítiques, en els Jocs que es feien en els respectius països enemics i ja aleshores es va insinuar la possibilitat que algú organitzés un Jocs paral·lels. És a dir que uns països acudiren a una cita i uns altres, a una altra. Segons com reaccione Rússia, aquesta possibilitat podria tornar sobre la taula.

En els Jocs de 1976, a Mont-real, 28 estats, sobretot africans, van boicotejar els Jocs per la presència de Nova Zelanda. El 1980, a Moscou, la cosa va ser molt pitjor i 65 dels països que tenien dret a participar-hi no hi van acudir en protesta per la invasió de l'Afganistan. Finalment quatre anys després, en els Jocs de 1984 a Los Angeles,14 països que tenien dret a participar-hi no hi van anar. Tots els del bloc de l'Est, excepte Romania i Líbia i l'Iran. No va ser fins als Jocs de Seül de 1988 que va tornar l'anomenada “pau olímpica”, que ja no s'ha trencat.

Ara la política podria deixar pas a un altre tipus de controvèrsia però si Rússia vol liderar un moviment d'escissió no hi ha cap dubte que tornarem a veure un problema d'una dimensió important.