Sempre Messi

A l'estiu més, però sem­pre anant pel món la referència és Messi. Quan hom diu que un és català, ara molt sovint no cal dir el nom de Bar­ce­lona per a una millor iden­ti­fi­cació. L'inter­lo­cu­tor esmenta “Bar­ce­lona, Messi”. Ho sap la gent, les cases publi­citàries i el juga­dor; també per a dolor seu el naci­o­na­lisme exclo­ent espa­nyol. Cal reno­var Messi, cal demos­trar que el millor juga­dor de la història és un ésser més que esti­mat al club, al país i tot­hom, més enllà dels bojos que el qua­li­fi­quen de capo cri­mi­nal, tot excul­pant el capità de la selecció espa­nyola Casi­llas, o el vio­lent exju­ga­dor del Madrid Xabi Alonso.

L'afi­ci­o­nat espa­nyol de fut­bol que no és un fanàtic vol veure Messi, com Ronaldo o qual­se­vol altre crac. Ara fins i tot els qui li han llançat insults i calúmnies temen per la seva marxa. El club l'ha de defen­sar per damunt de tot i no creure's les bone­ses dels tècnics d'Hisenda que ara no veuen “digna” la cam­pa­nya de suport del club. Ho podien dir abans, no?, expli­car que si un ha pagat la multa i ha reco­ne­gut l'errada no se'l pot acu­sar de forma tan bar­ro­era com ho féu el ser­vi­dor de l'Estat, ergo, l'advo­cat de l'Estat. Ningú defensa, qui és honest, el frau fis­cal. Però tot­hom sap que a la llotja del Ber­nabéu es fan mira­cles, amb Aznar abans i ara amb Rajoy i tota la seva trepa. Oferta de reno­vació ja!, la defensa més extrema del nos­tre juga­dor. No rebre clas­ses dels qui amb els seus comp­tes i l'apli­cació de torn del minis­tre d'Hisenda ens espo­lien any rere any. Aquests ens han de donar lliçons d'ètica? Messi no sola­ment és un juga­dor únic, és un cas de noi que ha lliu­rat de sem­pre la vida al seu pare, des de l'inici de l'aven­tura a Bar­ce­lona i el procés de curar la seva malal­tia de crei­xe­ment, una i mil vega­des. Com qual­se­vol hau­ria fet en una situ­ació sem­blant. No cal haver estat malalt de petit ni haver con­vis­cut amb nois o noies malal­tes per enten­dre la con­fiança plena en qui tot ho fa per tu; és el més nor­mal del món. Messi a totes, per damunt de mul­tes ja paga­des i acu­sa­ci­ons de cul­pa­bi­li­tat a qui ja ha com­plert. La cam­pa­nya de suport que sigui un clam més de denúncia d'un estat ranci, ran­cuniós i temorós que sense el domini trampós del seu símbol, el de Flo­ren­tino avui i ahir el del fran­quista Ber­nabéu, no sap com­pe­tir per por a per­dre en igual­tat de con­di­ci­ons.