Cada any, entre juliol i agost, comença el període de disbauxa futbolística en matèria de fitxatges. Tots els grans clubs d'Europa llancen la casa per la finestra a l'hora de comprar i vendre jugadors. El traspàs de milions d'uns a altres fa feredat i només s'entén si és que a través de tants intermediaris i comissionistes resta un romanent manejable com el que, quan es tracta d'estats, s'anomena fons de rèptils i que serveix per comprar voluntats de tot tipus, àdhuc oficials, com s'ha vist amb les corrupteles de la UEFA, denunciades pel president sortint de la FIFA. Molts clubs tenen una flaca en aquest sentit que només es fa pública quan n'investiguen un de concret. I vés a saber per quines raons i mogut per qui. No hi podem fer gran cosa fins que decididament algú vulgui canviar les regles no escrites d'aquest negoci.

Baixant, doncs, al terreny més apamat dels equips de casa, veiem com l'Espanyol sembla que estigui fent les coses bé pagant quantitats moderades per jugadors que han tingut qualitats acreditades. En un altre camp ens estiraríem els cabells, però pagar tres milions d'euros per un davanter sembla moderat si és que ho comparem amb el que al Barça li ha costat un lateral esquerre. Veurem, però, si un equip renovat amb jugadors que voregen o sobrepassen els trenta pot ser competitiu.

El Barça, i sembla que sigui una paradoxa, s'ha dedicat a fitxar suplents. Per una banda pot ser raonable, ja que els que vinguin difícilment assoliran la titularitat de bon començament, però si analitzem cas per cas i veiem el que acaben costant, no deixen d'oferir moltes incògnites. En primer lloc, el defensa Digne, amb més envergadura física que Alba, va ser cedit pel París Saint-Germain a la Roma perquè allà no va poder treure la titularitat a Maxwell, a qui el Barça va deixar escapar. Ja veurem el balanç del rendiment que haurem de fer a final de temporada entre un que era suplent, Umtiti –malgrat haver tingut un paper acceptable amb la selecció francesa i que ha costat 25 milions–, i Bartra, a qui hem deixat anar per 8 milions al Borussia Dortmund. Vietto no deixa de ser un suplent de l'Atlético i André Gomes, creatiu i virtuós, va ser relegat a la selecció portuguesa en favor de João Mario, més constant i lluitador. Veurem si els altres que han entrat, com Denis Suárez i Samper, tindran oportunitats.