Quan d'ací a uns dies s'inauguren els Jocs de Rio, assistirem a una situació certament estranya. Ni la presidenta (suspesa legalment) del país, Dilma Rousseff, ni el seu predecessor, Luiz Inácio Lula da Silva, l'home que va aconseguir que Rio fos la seu dels Jocs Olímpics del 2016, seran presents a l'estadi per a la cerimònia inaugural. En el nom del Brasil, qui farà el parlament inaugural serà el vicepresident, Michel Temer, que el 12 de maig passat va assumir el càrrec de Dilma Rousseff mentre aquesta fa front a la investigació que la va portar a ser repudiada pel parlament del seu país.

No és una situació idònia, és clar. Els Jocs Olímpics han estat sempre envoltats de polèmiques polítiques i de situacions incòmodes, derivades del complicat protocol d'un esdeveniment planetari com aquest. D'un esdeveniment al qual normalment volen anar tots els presidents i primers ministres que estan en el càrrec en qualsevol estat del món. Aquesta vegada, però, la tensió serà interna, i això pot tenir conseqüències insospitades. Les entrades de la cerimònia inaugural no són mai representatives de la població, com vam comprovar a Barcelona 92. Però tot i així sembla que Temer té por de ser escridassat per l'estadi i diuen que, per això, farà un discurs molt curt i molt simple. Protocol·lari en extrem. Quan el faça quedaran molt lluny aquelles llàgrimes grosses que Lula va vessar a Copenhaguen, en ocasió de l'elecció de la ciutat carioca com a seu dels Jocs. Quedarà molt lluny tot el que va dir aleshores, de quina manera el Brasil seria canviat pels Jocs. I aquesta és la pena principal. Quan Rio va guanyar els Jocs, el Brasil era un país que il·lusionava, que generava entusiasme, que era vist com una potència en creixement. Avui, però, tot és tan trist que ni tan sols la representació oficial de l'Estat serà plenament acceptada. Esperem que esportivament la cosa vaja millor de com ha anat políticament.