DIMECRES 27.

Posem-hi context. Fa un parell de setmanes, l'informe McLaren, fruit d'una investigació independent, confirma l'existència a Rússia d'un sistema organitzat d'ocultació de positius per dopatge en l'esport rus amb l'empara de l'Estat. El COI espera que el TAS es pronunciï sobre el dret d'un grup d'esportistes russos a competir en els Jocs de Rio de Janeiro. El TAS no dóna la raó als atletes russos, i el COI no es decideix a vetar la delegació russa en bloc a Rio i passa la pilota a les federacions internacionals. Les federacions apliquen el criteri de vetar els esportistes que apareixen a la llista de l'informe McLaren i els que en algun moment hagin donat positiu per dopatge. D'aquesta manera, a part dels atletes, queden fora dels Jocs, de moment, una quarantena d'esportistes russos més.

Amb aquest escenari, dimecres Putin va muntar un acte de comiat de la delegació russa que serà a Rio, amb la presència també de diversos atletes exclosos, com ara Ielena Isinbàieva. Davant d'ells i de tot el món, el president rus diu: “Qualsevol medalla en absència dels atletes russos tindrà un valor diferent. L'absència dels esportistes russos, líders en moltes disciplines, farà disminuir el nivell de competitivitat i espectacularitat.” Es pot ser més cínic? Adulterar competicions amb atletes dopats per decisió d'estat no és també donar un “valor diferent” a les medalles? No és també falsejar “la competitivitat i l'espectacularitat”?

No només Putin no s'ha disculpat pel dopatge d'estat (el ministre responsable encara exerceix, a l'estil Fernández Díaz), sinó que té el cinisme d'assenyalar els altres com a adulteradors i dir que tot plegat és una campanya política intencionada contra ell. Analitzat des d'un punt de vista polític, res d'això no és estrany. Fa anys que Putin exerceix de nou tsar i per a ell tot s'hi val per recuperar l'esplendor d'una combinació de l'imperi rus i la Unió Soviètica, davant una comunitat internacional que, com el COI, no s'atreveix a parar-li els peus.

Com que amb Putin tot pot ser pitjor, ho fa davant els esportistes russos, apropiant-se'ls a favor seu, quan són víctimes d'ell. Els manipula com quan se'ls manipulava quan era la Unió Soviètica la que decidia boicotejar els Jocs Olímpics i ningú preguntava als esportistes si hi volien anar encara que fos a títol individual. Si hi hagués una medalla d'or al cinisme, Putin no tindria competidors, però no tindria rival.